Quan falten dues jornades perquè s'acabi la lliga, podem dir obertament, i sense por d'equivocar-nos, que Sergio González ha tingut un bon bateig a la banqueta d'un equip d'elit. Sergio va ser un dels referents del mig del camp periquito abans de marxar al Deportivo de la Corunya, deixant, això sí, uns bons diners a la caixa de l'equip blanc-i-blau. Després de penjar les botes, es va interessar en les tasques de direcció. Es va fer càrrec de l'Espanyol B a mitjan de la temporada passada, amb molt bons resultats. L'estiu passat va fer el salt al primer equip entre la il·lusió i l'escepticisme d'una afició amb ganes de gresca.

Aquesta temporada, l'Espanyol s'ha fet fort a casa, a Cornellà-el Prat, la llar que tothom volia. Ha arribat fins a les semifinals de la copa del Rei i estarà lluitant fins al final per assolir la setena plaça que donaria accés a l'Europa League si el Barça derrotés l'Athletic Club de Bilbao en la final de la copa del Rei. Curiosament, els eterns rivals es poden fer favors d'anada i tornada en aquest tram final de la temporada. Si l'Espanyol guanya el Real Madrid aquesta jornada, donaria mastegat el títol als culers, que ja ho tenen gairebé fet. Una hipotètica victòria de l'Espanyol faria posar més pressió al Màlaga, ara setè, i faria apropar-se a aquesta posició que també cobegen l'Athletic, el Celta i, ja més lluny, el Rayo Vallecano. Aquesta ajuda que l'Espanyol oferiria al Barça, hauria de tornar amb una victòria del Barça en la fina de copa. És a dir, els equips de la ciutat, si fan bé la seva tasca, es beneficiaran indirectament entre si. Si algun però es pot posar a aquest Espanyol és la falta de fermesa quan ha tingut al davant un partit transcendental. Alguns aficionats demanen més autoexigència a l'equip, mentre que altres argumenten que ha donat la cara tenint en compte les seves possibilitats. Especialment dolorosa va ser la derrota a casa contra l'Athletic en la tornada de les semifinals de la copa del Rei, ja que l'equip tenia un resultat favorable de l'anada i es va veure superat per la magnitud de la situació. A Cornellà-el Prat tenen somnis. Somnis de grans nits europees.