Opinió

De Messi, res; mèrit nostre

El metge em felicita i diu complagut que Messi
ens durà a Berlín. D'això res de res

Juny del 2014. Reunió d'urgència a la sala d'estar de casa. Fa un parell de set­ma­nes que el Madrid ha aixe­cat la dècima i exis­teix l'amenaça que sigui el pri­mer a ree­di­tar el títol. Encara no hem dit res, però sabem que la decisió està presa. Els dos fills van anar seguits d'una Cham­pi­ons blau­grana i les ganes del ter­cer es pre­ci­pi­ten en un con­text històric que ens reclama. Així doncs, hau­rem d'ado­bar el ter­reny durant l'estiu per poder dir durant la pri­ma­vera que sí, que uti­lit­zem els pre­ser­va­tius per cobrir els retro­vi­sors dels que pla­ni­fi­quen les vides fami­li­ars dels altres. Tot qua­drarà. La família crei­xerà i el bar­ce­lo­nisme tindrà una altra Cham­pi­ons al sarró. La tàctica del gua­nyar gua­nyar.

6 de maig del 2015. Bai­xem a la sala d'ope­ra­ci­ons a les 21.42. El Barça empata a zero con­tra el Bayern. El ginecòleg entra, em fa un comen­tari sobre el par­tit, i li dic que pel bé de tot­hom tre­gui la cri­a­tura tan aviat com sigui pos­si­ble. El part s'acce­lera en qüestió de minuts i a les 22.31 ja la tenim en braços. Ins­tant de feli­ci­tat que rebenta qual­se­vol mesura quan­ti­ta­tiva. El ginecòleg fa neteja i demana al zela­dor que ens informi del resul­tat. Quina pro­fes­si­o­na­li­tat. 3-0 i els gols mar­cats en el dar­rer quart. Dos de Messi i un de Ney­mar. El segon d'en Messi és de traca i moca­dor, va repe­tint el zela­dor men­tre calmo el plor de la nena obrint el pal­mell de la mà sobre el seu pit. El metge em feli­cita i em diu com­pla­gut que Messi ens durà a Berlín. No em puc estar de con­tes­tar-li amb certa suficiència que de Messi, res de res, que el Barça gua­nyarà aquest any la Cham­pi­ons gràcies a nosal­tres. No sap si el nosal­tres l'engloba a ell i a mi, a tots els de la sala d'ope­ra­ci­ons, o als culers en gene­ral. Li acla­reixo. Gua­nya­rem gràcies a la meva filla, que per seguir la tra­dició fami­liar, ha nas­cut amb una Cham­pi­ons sota el braç. Em fa una mirada de con­des­cendència i amb un manyac sec com aquell que aca­rona un boig, em dóna la raó i aban­dona la sala d'ope­ra­ci­ons amb la cer­tesa que la pater­ni­tat no hau­ria de ser quel­com físic, sinó única­ment psíquic. Vosal­tres feu-me cas, la meva filla no fallarà. El 6 de juny, cam­pi­ons d'Europa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)