La dada és contundent, significativa i, a la vegada, força aclaridora. En les dotze temporades que fins ara Florentino Pérez ha estat president del Real Madrid, repartides en dues etapes, dels trenta-sis títols que podria haver guanyat comptant les tres competicions més importants (lliga, copa i Champions) només n'ha aconseguit set: tres lligues, dues copes i dues Champions.

Això vol dir poc menys del vint per cent dels títols en joc durant la seva presidència. Però tot i la contundència d'aquests números, la imatge i la perspectiva del mandat de Florentino Pérez al Real Madrid sembla molt més triomfant i exitosa del que les dades apunten. O com a mínim aquesta és una impressió que hi ha força estesa.

Sigui perquè els títols guanyats, especialment les dues lligues de campions, s'han sabut vendre d'allò més bé, amb tota mena de qualificatius grandiloqüents i acompanyats per una èpica i una dimensió desmesurades. O bé per les incorporacions de jugadors mediàtics any rere any els quals han servit per tapar temporades de més sequera, el cas és que si no fos per les estadístiques, molts justificarien la presidència de Florentino Pérez com a modèlica.

I això que a aquest discret bagatge no hi afegim el cost econòmic que ha comportat, amb unes despeses en fitxatges que gairebé cada estiu han fet trontollar el mercat amb unes xifres que fan marejar. No vull ni pensar quina deu ser la quantitat d'euros que s'ha gastat a incorporar estrelles galàctiques durant aquests dotze anys, però segurament deuen fregar el pecat.

Per embolcallar aquesta situació és cert que s'ha sabut envoltar d'una cort, i mai millor dit, que gairebé no li han qüestionat cap decisió, amb la qual cosa les polèmiques generades s'han acabat diluint en poc temps. També disposa d'una llista de mitjans de comunicació que, en general, han estat incapaços de rebatre-li cap tema, i si ho han fet ha estat més aviat amb la boca petita i fent poc soroll.

I si a tot això hi afegim una oposició gairebé inexistent, producte més del poder i del respecte que la seva figura genera que no pas perquè no els faltin arguments per rebatre'l, ja tenim el trencaclosques acabat.