Opinió

Campions! (punt i seguit)...

Aquesta lliga l'ha guanyada un gran Barça que ara ha de demostrar que està preparat per besar
la glòria eterna a Berlín

Aquesta lliga l'ha gua­nyada un senyor equip. I ho ha fet com ho fan els grans de veri­tat: a la pri­mera opor­tu­ni­tat, a casa d'un rival molt com­pli­cat (i amb Undi­ano, Blanco Malo, Mallenco fent cala­mi­tats amb un xiu­let a la boca), i sense danys col·late­rals (sor­tir del Cal­derón sans i estal­vis era fona­men­tal). Som cam­pi­ons!

Aquest Barça és una màquina de com­pe­tir molt ben com­pac­tada, amb una davan­tera de somni que des­trossa rivals, amb una defensa molt eficaç i amb un mig del camp que activa tot el sis­tema (pres­si­ona i crea) i amb molt més pro­ta­go­nisme del que se li reco­neix. Les estadísti­ques són d'escàndol i les sen­sa­ci­ons, també. Con­ser­vant el segell propi, el campió de la nos­tra 23a lliga ha sabut mirar enda­vant i enri­quir-se amb recur­sos abans inex­plo­rats. I amb el millor juga­dor de tots els temps lide­rant el pro­jecte. Bru­tal.

El món ho reco­neix i avui ens torna a admi­rar i a témer. Però aquesta lliga és un punt i seguit. Ara ens tocarà demos­trar que estem pre­pa­rats per besar la glòria eterna. L'opor­tu­ni­tat és única i ens la juga­rem a Berlín en el par­tit dels par­tits, la final de Cham­pi­ons, el tor­neig més impor­tant del món. Ens hi tro­ba­rem un rival amb l'auto­es­tima alta i el gani­vet a la boca. És la gran final entre dues enti­tats mítiques i cen­tenàries. La que havia de ser.

Dit tot això, però, em con­gra­tula obser­var que no pocs bar­ce­lo­nis­tes hau­rien pre­fe­rit que ens enfrontéssim amb el Madrid. Vull creure que són gent valenta i sense com­ple­xos, cosa que no abunda gaire entre una massa social, la nos­tra, amb pro­ble­mes d'auto­es­tima històrics i no resolts. I, fran­ca­ment, penso que amb la der­rota con­tra la Juve, el club fun­dat pels ger­mans Padrós s'ha lliu­rat de rebre la humi­li­ació en tota la regla que hau­ria fet justícia i posat les coses al seu lloc.

De tota manera, aquest sen­ti­ment coratjós i noble con­tra­diu el dogma. I en clau Barça, ser­vi­dor és home de fe. Els nos­tres tres pri­mers mana­ments són molt clars: pri­mer el Barça, després el Barça i sem­pre el Barça. Però el quart, el que fa referència al dubte exis­ten­cial que ens ocupa, tam­poc dóna opció: ha de ser la nos­tra volun­tat que el Real Madrid perdi sem­pre. Això és sagrat i no es dis­cu­teix.

I és que, a més, és tan esti­mu­lant, agra­da­ble i diver­tit, ara, com­pro­var tran­quil·lament com el pro­jecte flo­ren­ti­nesc cau a tros­sos i amenaça des­ba­lles­ta­ment. Pla­ta­forma Cas­tor Fut­bol Club... Que Gerard Piqué diu que no es vol reti­rar sense jugar una final amb els blancs? Amb tots els res­pec­tes per a qui torna a estar entre els millors cen­trals del món: que mati el cuc jugant-la amb la Play.

‘Sayo­nara', Madrid

La sin­gu­lar expressió de comiat “Sayo­nara, baby!” és la millor inter­venció par­lada que li recordo a Arnold Schwar­ze­neg­ger, tot fent de Ter­mi­na­tor, aquell robot bo, amb una capa­ci­tat de foc il·limi­tada, simi­lar a la fúria des­truc­tiva que enar­bora el tal Wert amb la cul­tura i l'edu­cació, just abans de des­fer-se del robot dolent de la peli.

Doncs bé, es tracta de can­viar “baby” per Real Madrid (un equip que no serà a Berlín), o per Cris­ti­ano Penalty (un home que no tor­narà a gua­nyar la Pilota d'Or), o per Iker Casi­llas (un home capaç de con­ver­tir un sim­ple ser­vei de banda com el de la Cham­pi­ons en un gag d'una comi­ci­tat més que nota­ble), o direc­ta­ment per Pérez Rodríguez i lles­tos. Ells no hi seran. No hi pin­ten res. I punt.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)