S'ha dit moltes vegades que cada llengua és una visió del món particular i concreta. La cultura maputxe de la Patagònia era una societat matriarcal, i la cap de família era anomenada amb un mot sense equivalent en altres llengües que es pot traduir com “batec del meu univers”. Únic. Els catalans ho sabem de sobres. Valorem la maternitat per sobre de la virginitat, per això tenim marededéus i no pas verges.

Hi ha qui entén la importància de la llengua pròpia per a cada societat i fa gestos que demostren respecte i consideració. Ahir, pocs minuts després de confirmar-se el triomf del Barcelona contra l'Atlético i la consecució d'un nou títol de lliga, el compte oficial de Twitter del Juventus de Torí –el rival dels blaugrana en la final de la Champions a Berlín– publicava un missatge de felicitació redactat en català. Tot un detall.

Paral·lelament, el compte oficial de la lliga també felicitava el Barcelona en un perfecte castellà. Una estona més tard, el missatge es repetia, aquest cop en anglès.

La lògica del gestor de comunitats de la lliga és impecable: els dos mercats més grans per a la lliga espanyola parlen en castellà i en anglès. Quina necessitat de fer també el missatge en una altra llengua?

Tanmateix, qui gestiona les xarxes socials del Juventus va aplicar una lògica diferent, la del respecte a l'adversari i la de l'empatia cap a un col·lectiu que d'aquí a un dies estarà desitjant la seva derrota a Berlín.

Hom pot dir que els catalans tenim la pell molt fina i que ens fixem en ximpleries sense importància, però és un exemple més de la incomprensió que ha estat una constant en la relació entre Catalunya i Espanya. Per als poders de l'Estat (els legals i els fàctics), el català és una llengua i una cultura de segona que no mereix cap consideració ni respecte. Per això es poden produir escenes fellinianes com veure un entrenador demanant disculpes per respondre en català en una roda de premsa i recriminant a un periodista que el posi “en un compromís” per preguntar-li en català. No és que els responsables de gestionar les xarxes socials de la lliga hagin actuat deliberadament contra el català o que siguin catalanòfobs. És encara pitjor. Ni tan sols els deu haver passat pel cap.

Tots aquells que acostumen a fer servir com a argument barroer contra la independència que el Barcelona es veuria expulsat de la lliga espanyola, potser que tinguin en compte que a Itàlia també ens hi voldrien, segurament. Almenys demostren una consideració, un respecte i una empatia que no podem ni tan sols somiar a l'Estat espanyol. Felicitats, campions! Congratulations, champions! ¡Felicidades, campeones!