Lucho i Guardiola
Lucho o Guardiola? Si les coses van bé i el Barça acaba guanyant el triplet (copa, lliga i Champions), aquesta serà la gran pregunta. De fet, fent ciència-ficció, si el triplet arriba a Barcelona possiblement significarà que Luis Enrique haurà trencat el mite. Haurà creat una esquerda en l'imaginari col·lectiu del barcelonisme que fins ara havia idealitzat el de Santpedor, gairebé sense crítica pública i enviant directament al purgatori aquell qui s'atrevia a obrir la boca en contra seu. Però la grandesa del futbol farà que aquell que va abandonar el segon equip, diuen, per discrepàncies amb en Pep, podria tornar per venjar-se. I a més, havent plantat cara al déu Messi a mitja temporada i acabant-la amb un pacte de cavallers (o de no-agressió, com ho vulguem dir) amb el crac argentí que ha suposat que el davanter recuperi les ganes de mimar la pilota i es passegi amb autoritat per tots els camps de futbol. De moment, ja hi ha la lliga i els periodistes especulem si ja podem parlar d'un nou cicle de domini blaugrana. Sabent, a més a més, que el Madrid ha acabat l'any en blanc, sense res a la butxaca i sabent que l'any vinent ni serà cap de sèrie en la propera Champions League. Agosarat, clarament. Però a Barcelona la gent tenia set de títols després del funest període des de la marxa als EUA i a Munic de l'entrenador català. Que el Barça de Lucho hagi eliminat el Bayern és una catarsi col·lectiva per a un barcelonisme que havia de superar la por de no trobar algú que igualés els èxits d'en Pep. Potser el triplet no arribarà. Però, per primer cop, el Barça ha aconseguit ser un referent futbolístic sent també molt humà: amb alts i baixos emocionals i amb crisis internes durant la temporada (judicis, convocatòries d'eleccions, baralles al vestidor...). Vaja, pujant el calvari unes vegades, entronitzat a l'Olimp la setmana següent. L'equip de Lucho ha guanyat la lliga, literalment, amb sang, suor i llàgrimes. I, segurament, això és el que necessitaven els tribuners culés per adonar-se que els equips no estan al cel o a l'infern dia sí i dia també. Sinó que el futbol és més complicat, més complex, i que la psicologia, igual que et juga males passades, també pot ajudar a fer canviar els aires en altres moments. Anoeta en el record. La lliga d'Anoeta, és clar.