“Mai guanyarem res amb els tres petits.” Encara ara recordo aquesta frase a l'inici de coincidir Xavi, Iniesta i Messi en boca d'un expert analista esportiu. Una idea que va arrelar en l'ànim de molta gent i que encara va dificultar més el camí per completar la idea de possessió de la pilota, futbol d'atac i sempre buscar la victòria.

Des que Van Gaal li va donar el repte de dur la manilla de l'equip fins al present Xavi ha estat la mesura del joc, la pausa temporal per fer el camí més curt malgrat que sembli el contrari. I així hem gaudit durant 17 anys del millor futbol del planeta i uns anys del millor equip de la història.

L'estima de la gent és un regal únic, alhora l'acompanya un tel de tristesa. El temps és implacable amb tothom. Adéu, noi, i molta sort per l'Orient Mitjà.

Em trec el barret. Felicitats al Cornellà per l'expulsió del club d'un entrenador d'infantils que juntament amb quatre covards –res més es pot dir d'aitals energúmens seguidors del Real Madrid, l'equip de l'enaltit feixista Bernabéu– van insultar i agredir aficionats a futbol que tornaven a Catalunya després del triomf al camp de l'Atlético de Madrid.

Darrere d'aquests exabruptes hi ha responsables. I tant que sí. La Federació Espanyola de Futbol, els controls antiviolència, els clubs que no tallen les ales als grups ultra, els presidents que els fan la gara-gara, els altres Mourinho vergonyants i entrenadors agressius que amb la conducta i paraula potencien la impunitat dels violents, els mitjans que no condemnen d'arrel aquestes fets que tant de mal fan al futbol.

Crec en l'esforç constant –els miracles terrenals són fruit de l'atzar–, però el Barça B i el Sabadell si en tota la temporada han anat de mal borràs, és lògic que perdin la categoria. Qui mal va mal acaba. La via catalana, en política i esport és coneguda: lluitar pel que hom vol. Així es guanya la llibertat i el respecte dels altres.