“Aquest jovent esteu massa ben acostumats.” L'home de temps era temps, encadenat per traumes franquistes, desitja arrossegar una nova generació cap al terreny de la desgràcia col·lectiva. No es frena. “Vosaltres no aprecieu el dret a votar, el benestar, els serveis públics, i que hi hagi cartells amb dones anunciant biquinis vermells.”

De tota manera, la tragèdia arriba quan l'home de veu esgarriada observa com celebres un títol amb la serenor de les rutines complaents. Agafa arrencada i no para. T'explica el relat inacabat d'una lliga per dècada, la final dels pals quadrats a Berna, i la copa com a botí de caça menor. “Nosaltres vam saber aguantar el club quan la derrota era el nostre ser.” Aquest fet és denunciable. Primer per la superioritat moral que utilitza en desgranar la penúria, com si haver menjat porqueria el convertís en un veterà del Vietnam capaç d'alliçonar-nos a nosaltres, burgesos cansats de croissants al matí, i després, perquè contaminen l'entorn en generar mil hipòtesis sobre les possibilitats del Barça de quedar sempre eliminat de la manera més llastimosa possible. Per entendre'ns, amb el primer gol de Benatia a Munic dibuixaven l'eliminació, la no-continuïtat de Luis Enrique, la marxa de Messi, la victòria del Madrid, la tornada del bo de Gaspart i la reedició de l'afusellament de Suñol. I és que tothom té dret a viure el Barça com vol, només faltaria, però seria saludable que els apocalíptics creessin una espècie de secta de la negativitat. Ho dic perquè llavors, tu, culer nascut en el cruyffisme, els picaries l'esquena amb la suficiència de qui està de tornada de tot i els podries dir comunitàriament: “El Barça està a les portes d'un triplet tenint com a suplent el millor migcampista de la seva història centenària.” I és clar, en veure's totalment acorralats en la seva atmosfera tenebrosa, t'haurien d'etzibar alguna declarada com: “Sí, sí, però la Colau nacionalitzarà el Camp Nou perquè hi dormin els okupes!”

I llavors, el problema ja no serà com veiem el Barça, sinó que a Ganduxer hi viuen massa bé perquè vingui la pollosa de torn a dir-los el que han de fer.