No crec que la temporada que acaba de tancar l'Espanyol hagi deixat indiferents i resignats els seus aficionats com ha passat altres vegades. És evident que sempre hi ha marge de millora, però em fa l'efecte que els blanc-i-blaus han superat els reptes que tenien al davant amb bona nota. I això que no era, d'entrada, una temporada fàcil. La direcció esportiva apostava per un tècnic novell i de la casa, una aposta il·lusionadora però que a la vegada comportava un cert risc, i aquesta assignatura s'ha aprovat i amb escreix.

Sergio González ha demostrat que tot i no tenir experiència com a entrenador al futbol professional ha sabut gestionar i conduir bé la plantilla. Ha tingut sentit comú per rectificar i aparcar quan convenia les seves idees futbolístiques inicials quan els resultats no acompanyaven i tirar de pragmatisme. Durant la temporada ha dosificat amb intel·ligència els jugadors quan ha tingut més càrrega de partits sense que es notés en el rendiment al camp, i durant els partits ha sabut maniobrar tàcticament quan calia, alguns cops sense fortuna, però molts d'altres amb encert.

Si a això hi afegim que ha sabut mantenir l'esperit competitiu de la plantilla fins a la darrera jornada evitant que els jugadors es deixessin anar com els últims anys, que l'equip ha tingut possibilitats d'acabar setè a la lliga fins a l'últim dia i que a la copa l'Espanyol ha tornat nou anys després a unes semifinals, penso que el balanç és més que notable. Tot això acompanyat de la feina de la direcció esportiva i de la bona sintonia que hi ha amb el futbol base. Òscar Perarnau ha sabut tornar a confeccionar una plantilla a cost zero, amb el risc que això suposa, millorant la de la temporada passada i especialment encertant-la amb l'aposta a la banqueta. I Jordi Lardín i Àngel Morales han recuperat, després d'uns anys foscos i per oblidar, el terreny perdut amb uns resultats i unes perspectives esperançadores. No, aquest no ha estat un curs d'anar fent com en altres ocasions, sinó que s'han posat unes bases de present i de futur que cal aprofitar. Hi ha projecte i persones capacitades per tirar-lo endavant. Només és qüestió de mantenir-lo i, si pot ser, potenciar-lo.