Ara no valdrà pujar al carro, quan s'ha estat tot l'any donant pel sac. Això no vol dir no haver estat crític quan s'ha jugat malament, ni callar quan ha passat alguna cosa al vestidor. Tampoc em refereixo als que han fotut cops a la directiva quan s'ho ha merescut. Jo parlo de tots aquells que encara avui segueixen aprofitant qualsevol esquerda per tirar merda contra el Barça actual.

Hi ha molts interessos personals pel mig i això fa que alguns periodistes siguin incapaços de reconèixer res positiu d'aquest equip i d'aquest projecte. Aquesta temporada, el primer equip del FC Barcelona s'ha guanyat un excel·lent com a avaluació final. Només pot millorar la nota i aconseguir una matrícula d'honor guanyant a Berlín. No era un any fàcil. Els jugadors més antics semblaven acabats, i per no tenir no teníem ni porter, després de la marxa de Valdés, però les peces han anat encaixant a poc a poc. Només calia que el millor fitxatge de la temporada actués. Aquest fitxatge era la paciència. Les celebracions a peu de gespa ens fan sentir feliços, als autèntics culers. Sé que alguns estaven esperant l'ensopegada en la final de la copa, però, ho sento, s'ha guanyat amb solvència el doblet.

Encara els queda, als ressentits, l'opció de la final de la Champions. Alguns posen espelmes negres perquè es perdi. Estic completament segur. Si dissabte el Barça la guanya i Lucho iguala la millor temporada de la història, alguns es tallaran les venes. Per sort, la majoria de barcelonistes ho celebrarem com vam celebrar el primer triplet i ho recordarem amb la joia amb què recordem la primera vegada que va passar.

Només cal fer una ullada a alguns articles de premsa i veure com sempre hi ha algun retret. Mai un article és positiu al cent per cent. Els cou massa, l'èxit d'aquest Barça. Si us plau, si hi ha rua, quedeu-vos a casa. No intenteu seguir-la, perquè no hi haurà espai per a tothom.