Magnífic doblet

A la meres­cuda lliga gua­nyada, s'hi ha afe­git la copa en una tem­po­rada sen­sa­ci­o­nal. Gran reci­tal del Barça, que va ser supe­rior en totes les face­tes del fut­bol al seu rival, l'Ath­le­tic, que mal­grat tenir més segui­dors a les gra­des, va ser impo­tent per atu­rar el joc blau­grana, que va des­til·lar tècnica, pre­cisió, equi­li­bri de línies, moti­vació, experiència i geni­a­li­tats. El Barça va ser supe­rior a les dues àrees. En atac és nor­mal, amb el tri­dent que té, però mini­mit­zar l'arma més pre­uada dels bas­cos, les rema­ta­des de cap en córners i les fal­tes, té molt de mèrit. A més, el Barça va saber aguan­tar sense patir la nor­mal pressió ini­cial de l'Ath­le­tic amb ordre i col·locació. No el va des­con­nec­tar el fet que anul·les­sin un gol legal de Ney­mar i va seguir tocant, ata­cant per les ban­des, entrant pel mig, fent parets, ini­ci­ant el joc des de la defensa, jugant ple­gats per afa­vo­rir la pressió i la recu­pe­ració, tri­an­gu­lant, aca­ro­nant la pilota... En canvi, els bas­cos la per­dien ràpida­ment i gai­rebé només juga­ven a la pas­sada llarga.

La diferència tècnica era gran entre uns i altres. El pri­mer gol va ser una obra d'art feta per un solista impres­si­o­nant, però el segon és una mos­tra de la soli­da­ri­tat, el com­promís i el poc ego­isme de Luis Suárez envers Ney­mar, que va mar­car amb la por­te­ria buida, en un clar exem­ple d'entrar per fora i aca­bar per dins al pri­mer toc. Gol de manual propi dels equips tècnics i gene­ro­sos. Els exem­ples que donen els cracs res­ten a les reti­nes dels altres. El penal que fa uns par­tits va cedir Messi a Ney­mar, mal­grat que es jugava el títol de màxim gole­ja­dor, és una mos­tra d'això. I quan el rei actua així, que fa la resta? Sim­ple­ment seguir l'exem­ple, aug­men­tar les aju­des entre ells, defen­sar el com­pany, com Ser­gio va fer amb el bra­si­ler Ney­mar. Tots aquests detalls fan enfor­tir l'equip, li donen soli­desa i com­pli­ci­tat, eines indis­pen­sa­bles per asso­lir objec­tius.

Sense cap mena de dubte, aquest és el camí per acon­se­guir títols, una gran plan­ti­lla, un cos tècnic capa­ci­tat, una gran afició, un grup de met­ges i fisi­o­te­ra­peu­tes d'alt nivell, esta­bi­li­tat ins­ti­tu­ci­o­nal i... el millor juga­dor del món. Ara, per la Cham­pi­ons!