Aprofitaré aquest article per parlar de per què hi ha equips que han estat la revelació de la lliga ACB i d'altres que han fracassat estrepitosament. Tot té relació amb el tipus d'equip que vols. Si hi ha coherència entre el tècnic i un equip compensat, l'èxit està assegurat. Parlem primer d'alguns fracassos: el Fuenlabrada. No pot anar bé un equip que en la mateixa temporada té fins a tres entrenadors, i que el que destitueixes primer resulta que salva el Sevilla i t'enfonsa a tu. Si a això hi afegim que els seus recanvis són Hugo López i Jesús Sala, tècnic amb poc recorregut ACB, hi ha molts números de punxar. I sobretot un equip poc compromés. Un altre exemple: el Guipúscoa. Gran entrenador, Jaume Ponsarnau, però equip descompensat i de baix nivell per la limitació econòmica. Perds un referent, Javi Salgado, i en el tram final marxa el nord-americà. Sentenciat. El Sevilla, tot i salvar-se, és també un fracàs, perquè els diners que valia aquest equip... Tècnic: Scott Roth. Ja anem malament.

El contrapunt, en canvi, han estat el Bilbao i el Fiatc Joventut, tots dos amb tècnics que coneixen la lliga i de qualitat, tots dos amb jugadors veterans a l'equip. Els bascos amb Raül López, Mumbrú, Colom, Hervelle... La Penya amb Vidal, Miralles, Kirksay, Savané... És impossible fracassar. Podien no haver entrat en el play-off, però baixar, impossible. Ho hem dit moltes vegades i ens ratifiquem: en l'ACB manen els que saben de què va això del bàsquet. Mirant altres equips, per exemple, es repeteixen els casos. Per Vitòria han passat 21 jugadors i el millor ha estat... San Emeterio. A Gran Canària han tingut també un grapat de jugadors i el millor ha estat...Oliver. I a l'Estudiantes? Nacho Martín. I al Madrid, qui ha estat l'MVP? Felipe Reyes. L'edat en l'ACB actual no importa. Com més edat més possibilitats tenen de continuar jugant. I és que els que vénen al darrer pressionen poc...