Somnis (i 2)
el Girona mantenen
vius els seus somnis
Fa quinze dies, en aquest mateix espai, vaig parlar de somnis, dels somnis que vivien els meus tres equips del cor: la Unió Esportiva Figueres, el Barça i el Girona. El somni figuerenc s'ha esvaït, però els altres dos continuen ben vius i es resoldran aquest cap de setmana.
La Unió, vuit estius després de la seva refundació i havent passat pel viacrucis de la regional, es jugava l'ascens a segona divisió B en un play-off en què havia de superar tres eliminatòries. La gesta era molt complicada i, finalment, els d'Edu Vílchez van caure en el primer intent en un doble enfrontament contra el Numància B, que es va resoldre gràcies al valor doble dels gols a camp contrari. Els figuerencs, i no és cap tòpic, no van tenir sort, i dos gols a pilota aturada –un després d'un servei de banda i un altre en un córner– els van condemnar. Ara ja toca pensar en la temporada vinent i intentar repetir l'assalt a una categoria que no haurien d'haver abandonat mai i que els va robar injustament Enric Flix, que va posar fi a 88 anys d'història de la Unió.
Parlem dels altres dos somnis. Avui el Barça pot completar una temporada perfecta i aconseguir un triplet, una fita que semblava que mai més tornaríem a veure. Els blaugrana estan a 90 minuts –120 si hi ha pròrroga– d'aixecar la cinquena orelluda i sumar-la a la lliga i la copa del Rei que ja tenen al sarró. Molta gent dóna per fet que el Barça tornarà de Berlín amb la Champions, i així també ho espero, però no serà una empresa fàcil. La Juve plantejarà un partit molt travat, amb un mig del camp superfísic –Pogba i Vidal són dues bèsties– i una defensa expeditiva, que, per sort per al Barça, no podrà disposar d'un dels seus abanderats: Chiellini. Al davant, Morata i Tévez intentaran aprofitar qualsevol descuit per fer mal. Tot i això, si el Barça juga com sap jugar i Messi està endollat, els de Luis Enrique guanyaran, perquè actualment pocs rivals els poden fer ombra. Una de les claus del partit serà marcat aviat, perquè d'aquesta manera es desactivaria tota la tàctica dels italians.
Si avui és el dia del Barça, demà és el del Girona, que pot certificar l'anhelat ascens a primera divisió. Els gironins han de guanyar, a Montilivi, el Lugo per no haver de dependre de l'Sporting –fins i tot els podria valdre l'empat– i tindran tota la feina feta. Seria una proesa increïble d'un equip que, a inicis de temporada, tenia com a objectiu la permanència, però els resultats són tossuts i, de mica en mica, han anat col·locant els de Pablo Machín en els llocs d'honor. Realment és una oportunitat que no es pot deixar escapar. És ara o mai, perquè si, malauradament, no puja i han de jugar el play-off la situació serà molt més complicada. Si el Girona puja culminarà una setmana històrica per a la ciutat després de la designació d'El Celler de Can Roca, un altre cop, com el millor restaurant del món i de la confirmació que el Barri Vell serà l'escenari de la sisena temporada de Juego de tronos.