Un meu cone­gut bar­ce­lo­nista em va dir dijous pas­sat que, cada dia que pas­sava,
veia que la por­te­ria de la Juven­tus es feia més petita. En fi, nova­ment aquest arti­cle s'haurà escrit abans d'un par­tit trans­cen­den­tal (el d'ahir, evi­dent­ment, encara més que el del dis­sabte ante­rior) que s'haurà dis­pu­tat en el moment de la publi­cació. Ara que estic escri­vint-lo no sé, doncs, si la por­te­ria de la Juven­tus s'haurà fet tan petita perquè ni tan sols Messi hi hagi pogut mar­car un gol. En fi, els par­tits s'han de jugar, però, dei­xant de banda els segui­dors ado­les­cents que ho viuen d'una altra manera perquè pràcti­ca­ment no aca­ben de saber què és per­dre, s'ha de ser bar­ce­lo­nista per dub­tar de les capa­ci­tats de l'equip després de la final de copa con­tra l'Ath­le­tic de Bil­bao. Per què renun­ciar als pla­ers del pes­si­misme? Tan­ma­teix, ho entenc i com­par­teixo. Ho entenc perquè encara que cre­gui que el Barça gua­nyarà (que, per tant, haurà gua­nyat) amb el desig que demos­tri que és un equip millor que la Juven­tus, no deixo de dub­tar-ho: sim­ple­ment, el resul­tat és incert en un únic par­tit entre dos equips del nivell que per­met jugar una final de la Cham­pi­ons. I ho com­par­teixo perquè molts bar­ce­lo­nis­tes sem­bla que duguem el pes­si­misme a la massa de la sang, però pre­fe­reixo pen­sar que fugim de la pre­potència, que no ens agrada.

D'altra banda, va ser Becken­ba­uer qui va dir que, sense Messi, el Barça seria un equip poc excep­ci­o­nal? Un equip d'un cert nivell, però com­pa­ra­ble a d'altres que dis­pu­ten la Cham­pi­ons? Segur que no és l'únic que, ho digui o no, ho pensa. Tan­ma­teix, i què? Messi forma part del Barça i, per dir-ho suau­ment, a Becken­ba­uer li toca enve­jar-ho. És una mica estúpid dir que el Barça no seria el mateix sense Messi. Evi­dent­ment, però el cas és que juga amb el Barça. I sí, és una sort. No m'agrada bar­re­jar l'art amb la cuina o amb el fut­bol. Però diria que el pri­mer gol de Messi a l'Ath­le­tic va pro­cu­rar-me alguna cosa sem­blant a una joiosa experiència estètica. A la mitja part vaig man­te­nir una con­versa telefònica amb un amic gallec, un crític de cinema que he invo­cat altres cops pel seu bar­ce­lo­nisme apas­si­o­nat. Vam estar d'acord que, sense que una cosa tin­gui res a veure amb l'altra, el més bell que hem vist dar­re­ra­ment és la jugada d'aquest gol de Messi i l'última mirada de Cate Blanc­hett al film Carol. El Barça dels últims anys tam­poc hau­ria estat el mateix sense Xavi. Crec que ja vaig escriure-ho, però ho repe­teixo: em sap greu que no es retiri en el Barça; també que se'n vagi a Qatar. Pot­ser jugarà (haurà jugat) els seus últims minuts en la final de la Cham­pi­ons. M'agra­da­ria, és clar, que aixequés la seva última copa com a capità del Barça. Que l'última no fos la del Rei. Sobre­tot perquè, a més, això supo­sa­ria que el Barça haurà gua­nyat una altra Cham­pi­ons. La cin­quena. I si no és així, és que la por­te­ria de la Juven­tus es va fer petita.