Les dimensions de la porteria rival
el mateix sense Xavi
Un meu conegut barcelonista em va dir dijous passat que, cada dia que passava,
veia que la porteria de la Juventus es feia més petita. En fi, novament aquest article s'haurà escrit abans d'un partit transcendental (el d'ahir, evidentment, encara més que el del dissabte anterior) que s'haurà disputat en el moment de la publicació. Ara que estic escrivint-lo no sé, doncs, si la porteria de la Juventus s'haurà fet tan petita perquè ni tan sols Messi hi hagi pogut marcar un gol. En fi, els partits s'han de jugar, però, deixant de banda els seguidors adolescents que ho viuen d'una altra manera perquè pràcticament no acaben de saber què és perdre, s'ha de ser barcelonista per dubtar de les capacitats de l'equip després de la final de copa contra l'Athletic de Bilbao. Per què renunciar als plaers del pessimisme? Tanmateix, ho entenc i comparteixo. Ho entenc perquè encara que cregui que el Barça guanyarà (que, per tant, haurà guanyat) amb el desig que demostri que és un equip millor que la Juventus, no deixo de dubtar-ho: simplement, el resultat és incert en un únic partit entre dos equips del nivell que permet jugar una final de la Champions. I ho comparteixo perquè molts barcelonistes sembla que duguem el pessimisme a la massa de la sang, però prefereixo pensar que fugim de la prepotència, que no ens agrada.
D'altra banda, va ser Beckenbauer qui va dir que, sense Messi, el Barça seria un equip poc excepcional? Un equip d'un cert nivell, però comparable a d'altres que disputen la Champions? Segur que no és l'únic que, ho digui o no, ho pensa. Tanmateix, i què? Messi forma part del Barça i, per dir-ho suaument, a Beckenbauer li toca envejar-ho. És una mica estúpid dir que el Barça no seria el mateix sense Messi. Evidentment, però el cas és que juga amb el Barça. I sí, és una sort. No m'agrada barrejar l'art amb la cuina o amb el futbol. Però diria que el primer gol de Messi a l'Athletic va procurar-me alguna cosa semblant a una joiosa experiència estètica. A la mitja part vaig mantenir una conversa telefònica amb un amic gallec, un crític de cinema que he invocat altres cops pel seu barcelonisme apassionat. Vam estar d'acord que, sense que una cosa tingui res a veure amb l'altra, el més bell que hem vist darrerament és la jugada d'aquest gol de Messi i l'última mirada de Cate Blanchett al film Carol. El Barça dels últims anys tampoc hauria estat el mateix sense Xavi. Crec que ja vaig escriure-ho, però ho repeteixo: em sap greu que no es retiri en el Barça; també que se'n vagi a Qatar. Potser jugarà (haurà jugat) els seus últims minuts en la final de la Champions. M'agradaria, és clar, que aixequés la seva última copa com a capità del Barça. Que l'última no fos la del Rei. Sobretot perquè, a més, això suposaria que el Barça haurà guanyat una altra Champions. La cinquena. I si no és així, és que la porteria de la Juventus es va fer petita.