Dissabte passat es va jugar la final de la Champions League. Barça i Juventus havien superat tots els obstacles fins a arribar a escoltar l'himne de la màxima competició continental minuts abans del partit decisiu. Un equip, el culer, que volia seguir sumant títols aprofitant la tendència d'una generació irrepetible de jugadors amb l'aportació de talent nouvinguts. L'altre equip, la vecchia signora, que ha deixat definitivament enrere el naufragi que va suposar caure a la Serie B per irregularitats. El Barça va arribar a la final després d'eliminar els campions d'Anglaterra, França i Alemanya tenint la pilota quan calia, però, sobretot, mossegant en atacs ràpids i precisos. La Juve havia patit més. A còpia de seguretat defensiva, dinamisme al mig camp i la inspiració de Tévez i Morata en atac, van anar fent camí. El trio atacant del Barça amb Neymar, Suárez i Messi era un dels objectes d'estudi previ del partit. La facilitat per fer quilòmetres al centre del camp de Pogba i Vidal era també focus d'atenció els dies abans de la gran cita del futbol europeu. El partit va ser vibrant, amb un inici elèctric del Barça, que arribava amb facilitat a la porteria d'un Buffon que exhibia talent sota pals. A la segona part, l'empat de Morata va ser una injecció de moral per als italians, que semblaven físicament més sencers. Aleshores Messi va decidir que ja n'hi havia prou. Amb una conducció plena de potència va fabricar el dos a un de Suárez i aquí van acabar les esperances del Juventus. Dissabte va ser el partit del ritme alt, de dos equips que van posar tota la carn a la graella. Dissabte també va ser l'últim partit a la Champions League de dos gegants. Xavi i Pirlo marxaran a jugar competicions menys exigents. Tots dos campions del món i executors d'un estil. Dos arquitectes del futbol, amb una capacitat de control de l'espai i del temps irrepetible. Els equips normalment busquen ordre mitjançant la disciplina defensiva. Quan Pirlo i Xavi són al camp, en canvi, els seus equips s'ordenen al voltant de la pilota. Continuïtat en la possessió. Tocar la pilota i moure's com a manera de desactivar sistemes defensius rivals.