El Barça ha guanyat el triplet, però el futbol no s'ha acabat en la present temporada: hi ha en disputa una plaça de primera, a la qual continua aspirant el Girona després d'ensopegar amb el Lugo i que, de manera sospitosa, el Betis encaixés tres gols de l'Sporting. És així que, encara que estigués incentivat pels asturians, no s'ha de discutir al Lugo que s'esforcés perquè el Girona no guanyés; però, en canvi, sí que es pot considerar imperdonable la deixadesa dels bètics. Només parlo de deixadesa, com podria dir-ne manca de competitivitat, perquè la prima és un supòsit. Diuen, però, que seria estrany que un club amb problemes per pagar els seus jugadors disposés de tants diners per a primes. Vés a saber. El cas és que, amb primes o sense, hi ha una diferència fonamental entre el Lugo i el Betis: no és el mateix intentar guanyar que deixar-se vèncer o, com a mínim, no fer res per guanyar fins arribar a perdre per 3 a 0. Guanyar no depèn només d'un mateix, de la pròpia voluntat, i és per això que és un defecte d'un Girona angoixat no haver rematat el Lugo. En canvi, sí que depèn d'un mateix perdre o no fer res per guanyar. Se'n diu tongo. Tanmateix, també s'hauria de tenir present que, guanyant per 2 a 0, el Barça es va relaxar tant durant la segona part de l'últim partit de lliga que va permetre que el Deportivo marqués dos gols salvadors. I, en aquest cas, dubto que el Deportivo pogués pagar una prima temptadora a un club potent com el Barça. El futbol no s'ha acabat i tampoc el circ que l'envolta. I quan dic circ és apel·lant al romà. Si aleshores hi havia feres a l'arena, però també hi havia humans brutalitzats a les grades, en la versió moderna futbolística hi ha jugadors que es poden comportar agressivament a la gespa dels estadis, però a la graderia hi ha molta bèstia cridanera. És així que a Lleó unes feres ferotges, esperonades pel circ mediàtic, van esbroncar i insultar Piqué. En fi, ho ha dit Vicente del Bosque: “Hi ha mitjans que inciten a la violència. Què hi ha millor que ficar-se amb un jugador català? Així es guanyen l'aplaudiment d'alguns.”

Tampoc s'ha acabat (no s'acaba mai) tot aquest món futbolístic que es fa amb fitxatges, renovacions, rumors i especulacions. Al Barça hi haurà eleccions i Bartomeu, amb un segon cognom tan apropiat com Floreta, somriu amb el triplet i va fent campanya renovant Luis Enrique i també Alves. Fa poc, l'exdona i mànager del jugador brasiler lamentava que el club no acceptés les condicions del seu representat quan a l'home li encanta Barcelona i els seus fills hi viuen a gust. Com si el club li oferís una misèria i estigués a prop del desnonament. Ara el jugador ha dit que no es queda per diners, sinó perquè, sentint-se estimat, el cor li ha dit que s'havia de quedar. Que bonic. El que no acabo d'entendre és que digui que, en dos dies, hi va haver un gir de 360 graus en les seves negociacions amb la directiva. No s'hauria quedat allà mateix?