El futbol no s'ha acabat

El Barça ha gua­nyat el tri­plet, però el fut­bol no s'ha aca­bat en la pre­sent tem­po­rada: hi ha en dis­puta una plaça de pri­mera, a la qual con­ti­nua aspi­rant el Girona després d'enso­pe­gar amb el Lugo i que, de manera sos­pi­tosa, el Betis encaixés tres gols de l'Spor­ting. És així que, encara que estigués incen­ti­vat pels astu­ri­ans, no s'ha de dis­cu­tir al Lugo que s'esforcés perquè el Girona no guanyés; però, en canvi, sí que es pot con­si­de­rar imper­do­na­ble la dei­xa­desa dels bètics. Només parlo de dei­xa­desa, com podria dir-ne manca de com­pe­ti­ti­vi­tat, perquè la prima és un supòsit. Diuen, però, que seria estrany que un club amb pro­ble­mes per pagar els seus juga­dors dis­posés de tants diners per a pri­mes. Vés a saber. El cas és que, amb pri­mes o sense, hi ha una diferència fona­men­tal entre el Lugo i el Betis: no és el mateix inten­tar gua­nyar que dei­xar-se vèncer o, com a mínim, no fer res per gua­nyar fins arri­bar a per­dre per 3 a 0. Gua­nyar no depèn només d'un mateix, de la pròpia volun­tat, i és per això que és un defecte d'un Girona angoi­xat no haver rema­tat el Lugo. En canvi, sí que depèn d'un mateix per­dre o no fer res per gua­nyar. Se'n diu tongo. Tan­ma­teix, també s'hau­ria de tenir pre­sent que, gua­nyant per 2 a 0, el Barça es va rela­xar tant durant la segona part de l'últim par­tit de lliga que va per­me­tre que el Depor­tivo marqués dos gols sal­va­dors. I, en aquest cas, dubto que el Depor­tivo pogués pagar una prima temp­ta­dora a un club potent com el Barça. El fut­bol no s'ha aca­bat i tam­poc el circ que l'envolta. I quan dic circ és apel·lant al romà. Si ales­ho­res hi havia feres a l'arena, però també hi havia humans bru­ta­lit­zats a les gra­des, en la versió moderna fut­bolística hi ha juga­dors que es poden com­por­tar agres­si­va­ment a la gespa dels esta­dis, però a la gra­de­ria hi ha molta bèstia cri­da­nera. És així que a Lleó unes feres ferot­ges, espe­ro­na­des pel circ mediàtic, van esbron­car i insul­tar Piqué. En fi, ho ha dit Vicente del Bos­que: “Hi ha mit­jans que inci­ten a la violència. Què hi ha millor que ficar-se amb un juga­dor català? Així es gua­nyen l'aplau­di­ment d'alguns.”

Tam­poc s'ha aca­bat (no s'acaba mai) tot aquest món fut­bolístic que es fa amb fit­xat­ges, reno­va­ci­ons, rumors i espe­cu­la­ci­ons. Al Barça hi haurà elec­ci­ons i Bar­to­meu, amb un segon cognom tan apro­piat com Flo­reta, som­riu amb el tri­plet i va fent cam­pa­nya reno­vant Luis Enri­que i també Alves. Fa poc, l'exdona i mànager del juga­dor bra­si­ler lamen­tava que el club no acceptés les con­di­ci­ons del seu repre­sen­tat quan a l'home li encanta Bar­ce­lona i els seus fills hi viuen a gust. Com si el club li oferís una misèria i estigués a prop del des­no­na­ment. Ara el juga­dor ha dit que no es queda per diners, sinó perquè, sen­tint-se esti­mat, el cor li ha dit que s'havia de que­dar. Que bonic. El que no acabo d'enten­dre és que digui que, en dos dies, hi va haver un gir de 360 graus en les seves nego­ci­a­ci­ons amb la direc­tiva. No s'hau­ria que­dat allà mateix?