El futbol català ha viscut, en un mateix final de temporada, la cara i la creu. Per una banda, el FC Barcelona ha guanyat un nou triplet històric, després que per Nadal ningú donés res per l'equip i Lucho estigués qüestionat, amb un peu i mig fora del club. Per altra banda, el Girona ha vist com se li escapava el somni de primera amb dos partits fatals a Montilivi, contra el Lugo (1-1) i el Saragossa (1-4).

Esportivament parlant, la ciutat de Girona ha viscut dos moments de tristor sense precedents. Sobretot, perquè el club blanc-i-vermell tenia més que merescut un ascens a primera divisió després de brodar la temporada amb un dels pressupostos més ajustats de la categoria. Sang, suor... i al final llàgrimes, però. Els gironins no es van poder sobreposar a la pressió que suposava assolir una fita històrica. Sobretot, el partit contra el Lugo semblava tenir un final cantat quan els locals van anar reculant amb el resultat a favor i deixaven la iniciativa als gallecs de manera inexplicable. Va passar allò que ningú volia i la promoció, contra el Saragossa per començar, es va convertir en el mal menor per als catalans. La Romareda va veure ressorgir el Girona, però la tornada va tornar a jugar-los una mala passada: mala sort, relaxament, poca concentració... Es fa complicat buscar culpables a la derrota. I, segurament, hi ha una mica de tot.

El cert, però, és que Girona es mereixia tenir l'equip a primera. En primer lloc, per mèrits propis del club, però en segona instància pel projecte de ciutat que representa la capital. La que possiblement és una de les ciutats més atractives, turísticament parlant, del país hauria tingut un ambaixador de luxe si el seu club de futbol hagués aconseguit l'ascens. La ciutat que va vibrar amb el millor bàsquet, i que va el va arruïnar per l'ambició desmesurada d'alguns magnats, ara havia de recuperar l'esport de primeríssim nivell gràcies al futbol. Tothom hi hagués sortit guanyant. Però els capritxos del destí van estroncar els somnis d'uns jugadors que, per la seva valentia, la seva tenacitat i el seu coratge van fer una temporada per emmarcar. Només queda agafar l'experiència d'enguany per reafirmar-se, que els bons projectes un dia o altre tindran la recompensa desitjada, per molt que un gol a l'últim minut sembli desdibuixar la glòria per sempre.