A Turquia, el sacseig ha estat considerable, l'última setmana. No només per la confirmació del fiasco dels dos transatlàntics al play-off –les inversions milionàries s'han saldat amb un any en blanc del Fenerbahçe d'Obradovic i un títol de copa per a l'Efes d'Ivkovic–, sinó per la rebel·lió d'un modest, l'onzè pressupost sobre setze equips a la TBL de bàsquet.

No és d'ara. Fa tres temporades, des de l'arribada d'Usuf Sarica l'estiu del 2012, a Izmir s'hi mou alguna cosa. Des de llavors i a l'ombra de la fastuositat de grans pressupostos, el Pinar Karsiyaka ha assolit un subcampionat a l'Eurochallenge 2012/13 –va perdre la final contra el Krasnie Krilia (76-77)–, el títol de copa turca el curs passat i en l'actual ha rebentat els pronòstics, eliminant en la fase pel títol el Banvit (2-1), el Fenerbahçe (3-1) i l'Efes en la final (4-1). En les dues últimes sèries, amb factor pista en contra. I això, amb l'afegitó que a l'octubre, va alçar la copa President, equivalent a la supercopa turca, contra el Fenerbahçe. Èxits basats en una rotació curta i rols perfectament definits. Tant és així que els titulars, tots estrangers –Bobby Dixon, D.J. Strawberry, Kenny Gabriel, Jon Diebler i Juan Palacios–, han fet el 87% dels punts en la sèrie final. En el cas de Dixon i Diebler, van arribar al Pinar el 2012 amb Sarica i personifiquen la continuïtat.

Feia 14 temporades que cap equip de fora d'Istanbul guanyava la lliga turca. I el darrer a ser el Tofas Bursa, amb dos títols seguits (1998-2000). Un títol que va derivar en molts problemes econòmics, que el van obligar a reprendre la seva activitat des de les catacumbes, lluny de l'elit. No és que el Pinar hagi de viure una situació similar, però sí que patirà els efectes col·laterals de l'èxit. En primer lloc, Dixon, ara anomenat Ali Muhammed després de rebre el passaport turc, anirà al Fenerbahçe amb un contracte sucós. I després, difícilment jugaran l'Eurolliga com els correspondria. Turquia no té una llicència B per al campió, però se li reserva cada any una invitació que no s'assigna per criteris esportius. I amb la caixa mig buida i un competidor poderós com el Darussafaka ho té magre per entrar al gran aparador europeu. No és temps per a romanticismes. Ni a Turquia, ni a enlloc.