La presentació ahir de Joan Laporta com a precandidat a la presidència del FC Barcelona dóna el tret de sortida a una intensa campanya electoral que serà una de les més emocionants de la història del club. En la presentació hi va haver una allau de preguntes en sintonia amb la forta tirada mediàtica de l'expresident. De tot tipus i temàtiques, com expliquem a L'Esportiu en les pàgines següents. Però una de les que va sobtar més va ser la d'una companya de 8TV, que directament va preguntar al precandidat Laporta quan començaria el joc brut en la campanya. I malgrat l'agosarat plantejament de la periodista, aquest és un tema que realment flota en l'ambient del barcelonisme, en què es dóna per descomptat que uns comicis electorals porten implícits una càrrega de maniobres fosques contra els candidats.

El primer que cal dir sobre això és que les maniobres soterrades contra candidats no són una qüestió exclusiva del Barça o del món del futbol, sinó que passen en qualsevol tipus d'eleccions. I si no que els ho diguin als candidats a la presidència dels Estats Units, en què els rivals, fins i tot del mateix partit, contracten detectius per furgar en la vida i el passat de l'oponent. Per no parlar que en plena campanya electoral surti la declaració de renda d'Esperanza Aguirre publicada, s'emeti un documental sobre el contraban de tabac amb un exdirigent d'ERC de protagonista que ha encès el Pirineu per falta d'objectivitat i els lamentables tuits, recuperats de l'hiperespai cibernètic anys després, del company de candidatura de l'alcaldessa Carmena. I ni a Mas, ni a Junqueras ni a qualsevol altre candidat polític se li faria mai una pregunta com la que van fer a Laporta.

Dit això, les eleccions són en realitat el moment del joc net. Perquè és el soci qui decideix, lliurement i democràticament. I des del meu punt de vista, la decisió dels socis tindrà molt menys en compte les intoxicacions relatives a la campanya que la guerra bruta desenvolupada durant el mandat. L'acció de responsabilitat civil contra la junta de Laporta, el cas Neymar que afecta Josep Maria Bartomeu, els continus rumors sobre la situació judicial de Sandro Rosell al Brasil, els afers amb Qatar, la distorsió de la imatge de Laporta com un vividor irresponsable... Totes les polèmiques dels últims cinc anys tenen components, en part, de joc brut que fan ridícula la pretensió que ara, durant un mes, s'obri una clariana celestial perquè tot s'oblidi i es faci una campanya sense ni una sola taca.

El que cal és contraposar models i sobretot estils. I la massa social decidirà qui és el més adequat per dirigir el club. Perquè el soci és l'amo del club i no és ximple. I per això toca posar en valor que, a diferència del club de l'altiplà madrileny, en què els socis no poden triar perquè sempre guanya el mateix, al Barça existeixi la pluralitat i les opcions diverses per dirigir-lo. Tot un luxe! Si més no des que hi ha alternança les coses van infinitament millor que quan teníem un president perenne a l'estil del Madrid. Per tant, de triplet en triplet, benvinguda sigui la pluralitat, encara que comporti una certa dosi de joc brut.