Els rumors for­men part del fut­bol i de tot el seu entorn. Fins aquí, una afir­mació que difícil­ment ningú podrà reba­tre. Durant els mesos d'estiu, quan la calor és més asfi­xi­ant, aquesta part ben pres­cin­di­ble de l'esport rei es con­ver­teix en una prova de toc per a molts. Si, a més, el millor club del món està immers en un procés elec­to­ral amb diver­sos can­di­dats a la pre­sidència capaços de fer qual­se­vol cosa per gua­nyar, la quan­ti­tat d'infor­mació que arriba a les redac­ci­ons o que es fil­tra interes­sa­da­ment és de dimen­si­ons des­co­mu­nals. I en aquest punt és quan els repre­sen­tants dels juga­dors es posen el pitet i juguen amb els peri­o­dis­tes. Amb els que entren en el joc, és clar. Els agents de fut­bo­lis­tes són els éssers més egois­tes del món. I és que per col·locar un dels seus repre­sen­tats poden, fins i tot, uti­lit­zar la meto­do­lo­gia del rumor per incen­ti­var i enge­gar una ope­ració que segu­ra­ment no es durà ni a terme. L'exem­ple més actual és el de Ser­gio Ramos. El cen­tral del Madrid vol més diners, i per acon­se­guir-los ha enge­gat una maquinària que pot fer engan­xar els dits al fut­bo­lista sevillà i als seus repre­sen­tants, els seus pro­pis fami­li­ars, un error greu. El Uni­ted, el City i, fins i tot, el Barça, a través d'algun dels seus can­di­dats, han estat clubs supo­sa­da­ment interes­sats en un dels millors cen­trals del pla­neta –ens cai­gui o no en gràcia, és així–. Tot i això, molts de nosal­tres apos­taríem sense errar que un dels emble­mes del Madrid es que­darà al club, reno­varà i acon­se­guirà la seva fita, els diners. Di María no és feliç a Manc­hes­ter i en vol sor­tir, ence­nem el focus i vin­cu­lem-lo al Barça. Veuen què fàcil és posar-lo a l'apa­ra­dor? Si els peri­o­dis­tes seguim fent cas dels repre­sen­tants, sobre­tot dels que més par­len, es con­ti­nuarà deva­lu­ant la pro­fessió i la gent ja s'encar­re­garà de recor­dar a cada un dels mit­jans les erra­des que come­ten. Lla­vors, amb raó, fal­ta­ran argu­ments per defen­sar la cre­di­bi­li­tat. Passa en tots els àmbits. Facin cas de la gent que parla poc, però clar. Només val la pena escol­tar-los a ells.