Valen­tino Rossi va gua­nyar el GP d'Holanda després de topar amb Marc Márquez en l'últim revolt de la cursa. Ni la victòria de l'italià, ni la segona posició del català ni la ter­cera plaça de Lorenzo són res defi­ni­tiu. Aquest podi, però, evi­den­cia tota una sèrie de qüesti­ons de cara al cam­pi­o­nat. La pri­mera, que Lorenzo sem­bla, ara per ara, l'home pre­des­ti­nat a gua­nyar el mun­dial. La segona, que Rossi, que con­ti­nua lide­rant la clas­si­fi­cació, no s'asseurà en un marge per veure'l pas­sar –la ratxa de victòries del mallorquí es va veure tallada ahir pre­ci­sa­ment per la victòria del seu com­pany a l'equip Yamaha–. I la ter­cera, Honda ha tor­nat al cam­pi­o­nat. Final­ment, amb la recu­pe­ració del xassís de la tem­po­rada pas­sada, Márquez dis­posa d'una màquina feta més a mida, que li per­met apro­fi­tar tota la potència del nou motor sense que cada mani­o­bra com­porti un risc seriós d'anar a terra. El paper que pot jugar el pilot de Cer­vera, sense pos­si­bi­li­tats reals de gua­nyar el títol, ja va que­dar clar ahir.

Márquez i Rossi, amb motos com­pe­ti­ti­ves, es retro­a­li­men­ten, es neces­si­ten, s'atra­uen com pols opo­sats i des­per­ten en cada cursa l'essència del moto­ci­clisme. És un plaer veure'ls com­pe­tir, arris­car... I és un plaer veure'ls reac­ci­o­nar després de gua­nyar o per­dre. Després del final polèmic d'ahir, amb recla­mació inclosa, tots dos van escom­brar cap a casa, però en un to del qual molts hau­rien d'apren­dre.