Que no hi faltin mai els embolics

S'acaba el juny, i els màxims res­pon­sa­bles espor­tius comen­cen a acce­le­rar la feina que, en teo­ria i segons solen defen­sar, fa temps que tenen pla­ni­fi­cada i fona­men­tada. A pri­mera i a segona A, per mirar de posar una mica d'ordre al des­ga­vell i a les pas­sa­des de fre­nada dels clubs a l'hora de con­fec­ci­o­nar plan­ti­lles, van idear els límits sala­ri­als. Ben­vin­guts. Es podrà dis­cu­tir si els cri­te­ris són prou ajus­tats i si a alguns se'ls en con­ce­deix massa, però con­ve­nia limi­tar el pres­su­post en fit­xes. En aquest nou con­text, el direc­tor espor­tiu sap que té tants diners per a tota la plan­ti­lla i que hi pot jugar com vul­gui. Que si vol pri­o­rit­zar algu­nes fit­xes cares, haurà d'assu­mir el risc de for­mar una plan­ti­lla més curta. Però sap quin pres­su­post té i és la seva res­pon­sa­bi­li­tat ges­ti­o­nar-lo.

Ara resulta, però, que no és tan clar que els límits sala­ri­als vàlids fins ara siguin simi­lars. I no par­lem de detalls ni de petits per­cen­tat­ges, sinó que es poden arri­bar a doblar, o una mica més i tot. Però encara no se sap. Es veu que la venda comer­ci­a­lit­zada dels drets tele­vi­sius, que ha d'apor­tar molts més ingres­sos als clubs i que estava pre­vist que arrenqués la tem­po­rada 2016/17, es podria avançar un any. O sigui, per a la tem­po­rada que comença d'aquí a un mes i mig. No és anar una mica a la des­es­pe­rada, això d'estar nego­ci­ant a finals de juny un avançament per apli­car-lo automàtica­ment?

És fàcil pen­sar que qual­se­vol club frisi per aug­men­tar de manera tan sig­ni­fi­ca­tiva els ingres­sos. Dubto, però, que aquest decret que s'ha d'apli­car sigui la pana­cea. Més diners, sí. I juga­dors més cars. I clubs més valents a l'hora de pagar per un traspàs, que per a molts ja era un pecat. Els avan­tat­ges són rela­tius. I tanta pressa fa mala espina. Ara que s'havia endreçat una mica tot, resulta que un direc­tor espor­tiu sap avui que té pro­hi­bit pas­sar-se ni un sol euro del límit sala­rial, però que se li podrà doblar. I que encara no ho sap. És clar que, per no saber, des­co­nei­xem fins i tot si l'Elx aca­barà recu­pe­rant el lloc a pri­mera o si l'Eibar pot estar tran­quil. Les mera­ve­lles del fut­bol espa­nyol.