Messi és un futbolista tan grandiloqüent que ha aconseguit ser el número u sense haver guanyat res amb la selecció argentina. Els seus títols amb el Barça i el seu joc preciós i alhora efectiu han seduït sense recança a pesar de la poca gràcia que els fa a Madrid reconèixer la seva supremacia. A més, ha evolucionat i ha passat de ser un jugador anàrquic i genial que necessitava una pilota per a ell sol a tenir el do de la visió perifèrica. Un geni. En temps anteriors, tant Pelé com Maradona van necessitar els títols mundials per arribar al zenit. Però arribats a aquest punt, és evident que un dels grans objectius de Messi és obtenir també títols dels grans –els Jocs del 2008 i un mundial juvenil ara fa deu anys són menors– amb la seva selecció, i avui en tindrà una gran oportunitat en la final de la copa Amèrica contra Xile, al costat del seu company blaugrana Mascherano i amb el magnífic porter també del Barça Claudio Bravo com a rival. Malgrat que va ser escollit millor jugador del mundial, Messi sap que va estar fluix, i aquest va ser un factor clau en la derrota contra Alemanya. Ara ha arribat a la copa Amèrica després d'una temporada ben diferent, en la qual ha triomfat de ple, ha recuperat el seu joc elèctric i inigualable i s'ha assegurat la Pilota d'Or. És un gran moment, doncs, per encetar el currículum amb l'Argentina per pensar després en el mundial i tancar el cercle.