Nova etapa al Vic TT
La marxa de Sara Ramírez del Vic TT la temporada vinent marcarà un canvi de cicle, evident, en la història de l'entitat. De fet, enguany ja ha estat una temporada de transició al primer equip femení, amb canvis importants a l'equip –entre els quals, el fet que Miquel Duran ja no el liderés després de 23 anys– i el final del contracte de patrocini amb Fotoprix. Enguany, les jugadores joves han pres molt més protagonisme (Noa Muñoz, Mariano Sáenz i Clàudia Caymel) atès que Sara Ramírez només podia jugar determinats partits amb el club, perquè fa dos anys que està establerta a París, compatibilitzant la seva carrera amb l'elit francesa.
Ramírez marxa després de nou anys a la ciutat, rumb al Cartagena; possiblement, l'entitat més potent des de fa temps del tennis de taula estatal, en part gràcies a l'ajuda de l'administració regional. A Vic hi deixa una lliga i tres copes per a l'entitat, però, sobretot, un record de professionalitat i saber estar. Els que hem pogut gaudir de la jugadora durant aquests nou anys, des del 2006 que va aterrar provinent de La Zubia, hem comprovat el seu punt d'honor i la seva força quan entrava en competició. De fet, l'hem vist jugar de manera estel·lar al costat d'una de les jugadores xineses que més bon resultat va donar a l'entitat, Wang Tingting. El seu joc agressiu, combinat amb el més defensiu de la jugadora xinesa, van donar grans tardes de glòria al club, tot i no poder superar el 3B Berlín, en una de les cites més importants de la seva història: la final de l'ETTU Cup del 2007.
Tot i els canvis que viu el Vic TT, i la dificultat que sempre hi ha per substituir una jugadora franquícia, no tinc cap dubte que el tennis de taula vigatà tornarà a competir a mitjà termini per les grans competicions d'aquest país. De fet, Vic és una ciutat amb tradició i, sobretot, amb un club que ha sabut cuidar el planter per forjar jugadores que puguin ser els nous valors de l'elit. Els clubs passen més o menys dificultats, però aquells que saben treballar la base i han estat coherents en la seva gestió econòmica no han de tenir dificultats per emmotllar-se en la conjuntura del moment, i si és el cas, replegar per tornar a ser forts en el futur.