No voldria ser pesada, però el cas és que la UEFA ha obert un expedient al FC Barcelona pel fet que, en la final de la Champions disputada a Berlín, part dels seus seguidors no només van tenir la sort d'assistir-hi i de celebrar la merescuda victòria del seu equip, sinó que, a més, van tenir l'atreviment d'exhibir estelades i fins i tot van cridar a favor de la independència, se suposa que de Catalunya. No sé si ens hem tornat paranoics, però seria d'estranyar que hi hagi intervingut una mà negra espanyola? Una mà negra acordada amb la malparida llei mordassa feixista que acaba d'entrar en vigor i que, no s'acaba d'entendre el perquè, no genera un vòmit a Europa, sinó que fins i tot obté la col·laboració de gent que forma part de diverses institucions i organismes. En tot cas, no només és indignant, sinó que també és inquietant que pugui considerar-se que un club hagi de ser castigat perquè no impedeix (i no vull entrar en el joc capciós de considerar si ho podria aconseguir o no) una determinada manifestació política dels seus seguidors, sempre que, com és el cas, aquesta manifestació no sigui relativa a una ideologia antidemocràtica, excloent, racista o discriminatòria. En fi, fa molt de mal i és insuportable que, com palpita en la decisió esbiaixada de la UEFA, vulgui equiparar l'independentisme català amb actituds violentes portadores d'un odi excloent i criminal. No som nazis! Tot i que no és sobrer recordar que sempre s'ha d'estar alerta contra certs capteniments, crec, i sobretot espero, que minoritaris, que ho podrien fer pensar.

D'altra banda, o potser és a la mateixa banda, és molt cínic que es consideri que no s'ha de barrejar la política amb l'esport. Tot l'esport està barrejat amb la política. Per què és xiula l'himne espanyol a la final de la copa espanyola de futbol? Perquè du el nom afegit del Rei, que és una herència del Generalísimo. Les seleccions estatals, que no vol dir nacionals, no es corresponen amb una determinada configuració geopolítica que vol reafirmar-se a través seu? Les dictadures no han utilitzat l'esport a la seva conveniència criminal? L'any 1978, quan va disputar-se el campionat del món de futbol, la dictadura argentina va utilitzar el triomf de la selecció com si fos una victòria en un plebiscit. Cinc anys abans, després del cop d'estat a Xile, la dictadura de Pinochet (que no descansi aquest assassí a la tomba) va utilitzar l'Estadio Nacional de Santiago com a centre de detenció i tortura. Ahir es va disputar al mateix estadi la final de la copa Amèrica entre l'Argentina i Xile. M'agradaria que, com s'ha demanat, hi hagués hagut un minut de silenci abans del partit en memòria de les víctimes de les dictadures dels dos països. Una manera de fer política? És clar. S'ha de fer política. També a través de l'esport. En contra de la política del poder, dels dictadors, dels estats, dels mafiosos que controlen el món de l'esport.