Opinió

A l'est, els turcs

Arda Turan és un dels millors recanvis d'un Xavi grandiós

Fa anys i panys que inten­ten entrar en la moder­ni­tat més plena, això és, estat laic, lli­ber­tat de pen­sa­ment, avançar amb la igual­tat home i dona i fer front al seu pas­sat fosc durant el geno­cidi kurd. De tant en tant, apa­reix la fe sobre la raó i tot retro­ce­deix o s'atura. Si anéssim molt enrere encara tro­baríem, com deia el gran his­to­ri­a­dor Eudald Solà, que els turcs, en el segle XIV, quan es van enfron­tar als almogàvers van copiar molt de la seva estratègia de lluita mili­tar i dels fets més diver­sos. Un tema que no hem pogut inves­ti­gar a causa de l'espoli espa­nyol, molles de pa al cos­tat dels milers de mili­ons que any rere any ens pren un estat arcaic i cor­rupte.

Poble pro­vi­nent de la nit dels temps des de les pla­nu­res del sud de Sibèria i estès en un immens espai asiàtic. En aquest con­glo­me­rat, hi ha una com­ple­xi­tat vari­ada de races i pobles parents, però sovint bel·lico­ses entre si. Això ha for­mat en gene­ral un caràcter molt ferm i fer­reny. D'aquest país és, d'una pota d'on ja acaba Europa, Arda Turan.

Qui mana a l'equip? L'entre­na­dor. Si ell el vol, s'ha de fit­xar. Les llàgri­mes no serien de coco­dril si el perdéssim, com si haguéssim per­dut Pogba, si Luis Enri­que l'hagués vol­gut o qui sigui. Cal recor­dar que Zidane s'havia fet la foto amb la cami­seta del Barça i per rucs va aca­bar sent icona de l'equip de l'Estat. Sin­cer ho ha reco­ne­gut Tebas, pre­si­dent de la Lliga de Fut­bol Pro­fes­si­o­nal, exmi­li­tant fei­xista de Fuerza Nueva.

La ges­tora ha de ges­ti­o­nar, de manera neu­tra i pro­fes­si­o­nal i d'acord amb els esta­tuts. Ras i curt. Accepto les crítiques que han rebut, som un equip lliure en tot, però em dolen. Són per­so­nes reco­ne­gu­des en el seu àmbit, pro­fes­si­o­nals de rigor amb sòlid pres­tigi, i men­tre no facin cap errada, que no la veig per enlloc, han de fer nor­mal la vida del club. Per mi, això de fit­xar sovint és com un meló. Arda Turan és un dels millors recan­vis d'un Xavi grandiós que, per hones­te­dat i vete­ra­nia, sabia que el seu moment de glòria única al Barça ha pas­sat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.