“La passió per si mateixa no per­met resol­dre els pro­ble­mes.” Quan algú enceta una com­pa­rei­xença amb aques­tes parau­les, s'intu­eix tren­ca­dissa. Roma viu entre l'angoixa i un punt d'incre­du­li­tat el que pot ser una set­mana tràgica per a una de les enti­tats emblemàtiques a la capi­tal ita­li­ana. El Vir­tus nota l'ofe­ga­ment dels deu­tes i, tal com va adver­tir fa uns dies en una roda de premsa el pre­si­dent, Clau­dio Toti, o algú aboca diners de cop i volta i sense avís previ abans d'aquest dijous –dia límit per ins­criure's a la Lega– o, d'entrada, ja que­darà fora de l'elit.

Res no passa en uns dies o mesos, sinó que és la con­seqüència d'un seguit de fets que han ero­si­o­nat la capa­ci­tat econòmica d'un club fins a fer-lo insos­te­ni­ble a ulls del mateix Toti, que des de fa més d'una dècada el diri­geix i viu cada par­tit a peu de pista com un tif­fosi més. Ell ha llui­tat com ningú per man­te­nir viva la flama del bàsquet, però la seva etapa ha que­dat sem­pre mar­cada per l'a punt. A punt de tocar un títol en tres oca­si­ons –final de la copa ita­li­ana el 2006, amb Pesic com atècnic, i finals de la Lega el 2008 i, tot just fa dues tem­po­ra­des, el 2013– i a punt de con­so­li­dar-se a Europa, a l'Euro­lliga. A poc a poc, l'èxode dels patro­ci­na­dors ha trin­xat la il·lusió de cons­truir ros­ters com­pe­ti­tius i, fins i tot, d'haver de dis­pu­tar a par­tir del 2011 els par­tits al petit Palaz­zetto, de 3.500 espec­ta­dors, en detri­ment del gla­murós PalaS­port, de més d'11.000, per una raó tan sim­ple com no poder pagar-ne el llo­guer. I, a par­tir d'aquí, de mal en pit­jor, fins a posar en seriós risc de super­vivència una enti­tat que ha tin­gut a les seves files juga­dors de pri­mera fila –el cas de George Ger­vin, Mic­hael Coo­per, Carl­ton Myers i Gigi Datome i Bran­don Jen­nings, en una etapa més recent–. I, si bé comp­tats, ha obtin­gut alguns èxits com la copa d'Europa del 1984, amb victòria sobre el Barça a Gine­bra, i les dues Korac (1986 i 1992). A Itàlia, però, tan sols ha alçat una Lega.

El més inqui­e­tant, i alhora inex­pli­ca­ble de tot, és com una ciu­tat de quasi tres mili­ons d'habi­tants i de volum empre­sa­rial tan impor­tant no pot aglu­ti­nar cap com­pli­ci­tat econòmica per sal­var o donar una petita via­bi­li­tat al Vir­tus. Un club que, si no hi posa remei cap sal­va­dor, anirà cap al pou, com ho han fet els últims anys el For­ti­tudo de Bolo­nya, el Tre­viso i el Mon­te­paschi, si bé en aquests casos eren pro­jec­tes gai­rebé per­so­nals i en ciu­tats peti­tes. No em puc creure que tot­hom vegi l'ago­nia del Vir­tus i ningú no mogui ni un dit.