No es pot dir que a l'Espa­nyol es facin les coses pre­ci­pi­ta­da­ment. M'atre­vi­ria a dir que s'han sabut ges­ti­o­nar els moments com­pli­cats de final de tem­po­rada i la manera com s'han enca­rat les bai­xes de juga­dors impor­tants com Ser­gio García i Álvaro Vázquez. A sobre, en quinze dies han reno­vat el car­net més de divuit mil abo­nats. Un detall, aquest, que pot sem­blar menor, però que en la con­jun­tura del club s'ha de con­si­de­rar en la seva justa mesura un bon símptoma de cara al futur.

A diferència d'altres tem­po­ra­des, les cir­cumstàncies han acon­se­llat i han fet que des de la direc­tiva del club no es fes­sin ni pro­me­ses estra­nyes ni cam­pa­nyes exces­si­ves d'opti­misme de futur. Sense fer gaire fressa s'han incor­po­rat dos nous juga­dors que, tot i saber-ne ben poca cosa qui no està al dia d'aques­tes qüesti­ons, no dei­xen de gene­rar un marge de con­fiança, de pen­sar “i si...”. Sin­ce­ra­ment, tot i que de l'Hernán Pérez i en Bur­gui no en sabia gai­rebé res de res, em per­meto la llicència de pen­sar que la secre­ta­ria tècnica l'ha encer­tat. És pos­si­ble que tor­nar a començar a entre­nar-se amb aquesta calor pro­vo­qui algun escal­fa­ment de cer­vell. Amb xafo­gor o sense, el que no m'ha agra­dat gens és el gest opor­tu­nista de Joan Verdú. Es podria haver estal­viat dir que amb la marxa del seu amic Ser­gio García l'Espa­nyol perd mig equip. És una falta de res­pecte als seus com­panys de pro­fessió. Pre­ci­sa­ment ell, que no va fer ni un gest per que­dar-se a l'Espa­nyol sabent que econòmica­ment no podia igua­lar la pro­posta del Betis. I sense ell, un juga­dor impor­tant, tot s'ha de dir, l'equip va superar aquell tràngol amb nota. Cosa que no li va pas­sar a Verdú, ja que amb la seva col·labo­ració aque­lla tem­po­rada el Betis va aca­bar bai­xant a segona divisió. Per cert, si ja de per si a l'Espa­nyol li és difícil acon­se­guir un espai cor­recte, aquests dies ho té impos­si­ble. Tots estan de cam­pa­nya!