Un home mediocre
Ahir em vaig posar el banyador cenyit amb l'escut del Barça
4,5 de miopia al dret i 4,75, a l'esquerre. No tinc ulleres de sol graduades i no m'agrada anar a la platja amb les de cada dia per por de perdre-les, ergo podríem afirmar categòricament que no sóc dels que va a banyar-se per gaudir del paisatge. Aquesta deficiència ocular em va marginar durant els mesos d'agost de la meva adolescència, provocant-me els derivats trastorns d'autoestima que trampejava amb nata i xocolata. Perquè ho entengueu, la problemàtica i la mofa eren cícliques, mentre ells llambregaven assedegats l'entorn, jo fingia seguir la jugada taxant dones octogenàries, i evidentment, em convertia en objecte d'una befa grupal que s'agreujava quan després de sortir de l'aigua necessitava quinze minuts per trobar la tovallola. Era un Nobita sense en Doraemon, i encara que he aconseguit sobreviure amb els meus Trankimazin, fa uns mesos vaig visitar un psicoanalista vienès obsessionat amb l'erotisme matern per enfrontar-me a les pors marítimes. La idea era diàfana: són els altres els que t'han de mirar a tu i seran 120 euros.
Davant d'aquesta diatriba, ahir em vaig posar el banyador cenyit amb l'escut del Barça a l'entrecuix, una samarreta sense mànigues de Marx, i vaig començar a córrer on moren les onades mentre taral·lejava una cançó d'Antonio Vega per allò de semblar intel·lectual. Fins aquí tot correcte, tenia la sensació de ser mirat i acaronava aquell jo lapidat a la cantonada del meu ser. El problema va ser quan al cap de tres minuts el ritme respiratori es va tornar irregular, ja no tolerava el moviment descendent de la zona umbilical, i vaig apreciar com un nen amb cara d'emprenedor i veu de macadàmia va dir “Mama, què fa aquest senyor grassonet?” Llavors vaig recordar Els Pets cantant allò d'una retirada a temps sempre és una victòria, i em vaig esmunyir com un pecador fugint d'una legió d'inquisidors. Un cop a la salvífica zona de confort, sabent-me un fracassat, em vaig asseure amb parsimònia a la tovallola mentre la meva dona, sensible amb la misèria del proïsme, em va etzibar sense mirar-me: “Estaria bé que a part d'escriure sobre esports, en practiquessis una mica.” Point. Set. Match. Eliminat.
Notícies
Dilluns,4 novembre 2024