Un dels grans avantatges de les eleccions del Barça més enllà de la pluralitat, el sentit democràtic i tota la retòrica que vulgueu, és que, ara al juliol, els amics no et pregunten el clàssic: “De què parleu a l'estiu si no hi ha res?” Quan un partit de Wimbledon s'allarga fins a les onze de la nit–en el cinquè set no hi ha tie-break– o quan els mítings d'atletisme de la Lliga del Diamant acaben prop de la matinada la pregunta et fa molta molta gràcia. El futbol domina el món i girar-s'hi d'esquena és un pecat. Enguany tothom és conscient que les eleccions del Barça capitalitzen la informació esportiva amb el fitxatge d'Arda Turan al capdavant i les trifulgues sobre la potestat de la junta gestora i la conveniència, no del fitxatge, sinó de la seva acceleració per evitar la correlació amb la candidatura del fins ara president. Certament, la contractació beneficia Bartomeu, per descomptat, però penso que ha perjudicat encara més els altres candidats perquè han equivocat l'estratègia. Tractant-se d'un fitxatge amb tal quantitat de consens futbolístic sobre la seva vàlua, haurien fet bé d'estar-s'hi a favor albirant la irremissibilitat de la contractació abans que cap dels candidats fos proclamat president. De fet, abans que cap dels precandidats fos proclamat candidat. No s'hi han oposat, tan sols han criticat les formes, però s'hi haurien d'haver implicat com si fos seu. Al soci –a qui no es pot enganyar–, legalitats a banda, el que li interessava era que es fitxés i la percepció era que esperar-se era jugar amb foc o fins i tot qui sap si encarir el producte. Perquè, al cap a la fi, el tema esportiu, si la pilota entra o no entra, acaba determinant el resultat d'unes eleccions, no ens enganyem. La memòria futbolística predomina per damunt de la memòria de les batalles legals. El triplet actual és un actiu de valor incalculable. El de Laporta, no s'ha d'oblidar, també té el seu pes en or. Respecte de les eleccions, caldrà veure ara en la recta final si hi ha pactes i adhesions entre candidatures veient el pati. Llàstima, no obstant això, que els nous de SeguimentFCB n'hagin quedat fora per tan sols setze firmes. Caldrà veure com gestionen els quatre candidats oficials aquesta bossa valuosa de 2.500 socis.

Turan és un jugador per al Barça per la seva tècnica i pel seu savoir faire en situacions compromeses, pel seu lideratge, tot i que haurà de vigilar amb el seu mal caràcter, sobretot abans de treure's la bota i la llança als liniers. Al marge d'ell, m'agrada molt el francès Marco Verratti, al meu entendre una gran figura. No sé si ara mateix té lloc al club i més si l'any vinent arribés Pogba. Però hauria estat un bon fitxatge perquè al marge del seu valor debilita el PSG, un dels rivals europeus a tenir en compte al qual vam eliminar en la darrera lliga de campions. Verratti, amb qui Agustí Benedito diu que ha mantingut converses i que podria tenir altres candidats al darrere, té la tècnica suficient per no desentonar gens i és el rei en les pilotes dividides. T'aguanta un mig del camp amb la seva agressivitat i rapidesa. Doncs això, que guanyi el millor.