Comenta el candidat Josep Maria Bartomeu que no vol que el Barça es converteixi en la Masia de l'NBA i que el club ha de liderar una futura reflexió del bàsquet europeu per tal de poder competir amb la lliga nord-americana. I hi afegeix que ara mateix tant el bàsquet com la resta de seccions blaugrana, especialment les professionals, no són rendibles econòmicament i que cal un replantejament.

No deixa de tenir raó. La marxa de jugadors europeus cap als EUA cada cop és més freqüent i nombrosa. Les distàncies entre l'Eurolliga i l'NBA continuen sent grans en tots els sentits i aconseguir que el bàsquet blaugrana sigui una secció rendible i no depenent del futbol és ara mateix una utopia si volen ser competitius i aspirar a tots els títols.

Dit això, la reflexió que es fa Bartomeu entre el Barça i l'NBA és la mateixa que es deuen fer des de fa anys els dirigents dels clubs de bàsquet que veuen com sistemàticament l'equip blaugrana i el Madrid, per posar els dos exemples més clars, es nodreixen de jugadors formats als seus planters. Segurament a ells tampoc els agrada ser la Masia dels dos anomenats “grans”.

Però, agradi o no, aquesta és la realitat, i el peix gran sempre s'acaba cruspint el petit començant per l'NBA i acabant pels modestos que veuen també com els equips veïns amb més pes els prenen sovint els jugadors que destaquen. Si d'això en diem “llei de vida”, el que li passa al Barça amb l'NBA és ben bé el mateix.

L'NBA és la millor lliga del món, la més ben organitzada, la més competitiva i la més ben pagada, i és normal que els jugadors europeus amb un cert nivell tinguin com a objectiu jugar-hi. És el mateix que pensen els jugadors de futbol argentins, brasilers o de qualsevol altre país que desitgen aterrar a Europa per jugar en les millors lligues, competir pels millors títols i cobrar unes fitxes que a casa seva no poden ni somniar.

I, per acabar, és cert que les seccions de bàsquet del Barça o del Madrid no són rendibles, ni autosuficients. Sobre això també només cal que ho preguntem als clubs de l'ACB que només són de bàsquet i que cada temporada han de competir amb ells. Ens explicaran la feina que tenen per cobrir un pressupost cada cop més ajustat i unes quantes vegades inferior al d'aquests dos equips.