Seria bonic escriure sobre la natació perquè ha arribat l'estiu (un estiu, de moment, infernal) i una desitja fer unes braçades per refrescar-se mentre intenta acabar amb mil coses pendents que, precisament, li impedeixen acostar-se al mar o a la piscina. I tampoc estaria malament parlar-ne per recordar aquells grans nedadors i nedadores que han lliscat i llisquen a l'aigua d'una manera que fa imaginar la veritat d'un aforisme d'Empèdocles que suposa que, originàriament, vam ser un “peix mut dins del mar”. El cas, però, és que no escriuré aquest article pensant en la natació, sinó en l'atac homòfob que va patir fa uns dies una nedadora francesa, Mélanie Hénique, medalla de bronze en la modalitat de 50 metres papallona als mundials de Xangai celebrats el 2011.

Mélanie Hénique va ser agredida quan, junt amb dues amigues, sortia d'un bar d'Amiens, la ciutat del nord de França, a la Picardia, on va néixer fa vint-i-tres anys i on havia estat insultada anteriorment pel fet de ser lesbiana. Ella ara viu a Marsella, però quan passava uns dies a Amiens quatre homes joves van fer que es penedís de tornar a la seva bella ciutat: van colpejar-la, amb insults homòfobs, i van provocar-li una fractura al nas que va requerir operació. Després de denunciar-ho a la policia, si ho ha explicat, no ha estat per parlar d'ella mateixa públicament, sinó per alertar sobre uns comportaments agressius contra els homosexuals, sense sotmetre's a la por que fa callar moltes víctimes. Hénique hi ha afegit que mai no ha pretès “exhibir” el seu lesbianisme, però que no se n'ha amagat. Per què havia de fer-ho? El cas és que va sentir que l'insultaven i colpejaven amb un odi brutal. Per què? Costa d'entendre. Per què l'homosexualitat continua provocant tant de rebuig? Mai no sobra recordar que hi ha més de 60 països en què està prohibida i, per tant, penalitzada. Però ens referim a la suposadament liberal França, on, arran de la legalització del matrimoni homosexual, ha aflorat una homofòbia xocant. Hi era, és clar, però es manifesta més clarament perquè no se suporta que els homosexuals siguin visibles i adquireixin drets.

El món encara és ple d'homòfobs i l'àmbit esportiu és un terreny adobat. Mélanie Hénique no ha amagat la seva homosexualitat. Tampoc ho han fet altres esportistes, però no en farem una relació. Tanmateix, molts i moltes se n'amaguen per no ser víctimes d'un rebuig. Es pot entendre. Fins i tot hi afegiria que, per contra, a vegades em sembla excessiva la pressió que s'exerceix perquè els homosexuals surtin de l'armari. L'àmbit privat és polític? Potser sí, però perquè t'obliguen a enfrontar-te a una societat repressiva. Pot cansar haver d'explicar què ets sexualment. Que t'identifiquin sobretot com a homosexual, també. Seria millor que no tingués importància, que no fos distintiu. I, sobretot, que a ningú l'insultessin ni l'agredissin per ser-ho.