opinió
Projectes i equips contra lideratges
Un cop fet el debat que havia de ser decisiu i segurament no ho serà, la campanya electoral a la presidència del Barça ha quedat pràcticament vista per a sentència, un terme que traspassa la metàfora en un club que massa sovint té l'actualitat als jutjats en els últims temps. Queden només els últims intents per aconseguir un cop d'efecte, com ara les enquestes pròpies que divulga Laporta o el desconegut patrocinador de la samarreta que va presentar ahir Benedito. Qui guanyarà? Hi ha teories per a tots els gustos. La candidatura que trenqui l'statu quo, com va passar el 2003? La que representa la continuïtat, com no va passar el 2010? No sembla que els precedents serveixin gaire per predir un guanyador. O potser sí.
Amb més o menys debats, les últimes eleccions les ha guanyat el candidat que presentava un programa més treballat i un equip de candidatura més fort i participatiu en l'explicació del projecte. El 2003 Laporta va exercir el lideratge en una candidatura farcida d'altres joves amb talent (Rosell, Soriano, Bartomeu, Ingla, Moix...) que van participar a explicar un projecte innovador i engrescador i que va enganxar els socis amb expressions que van fer fortuna, com ara “cercle virtuós” o “tolerància zero”. I el 2010 la candidatura de Sandro Rosell es va imposar amb un programa mot treballat, amb molta feina feta amb trobades amb socis i amb un equip que també va participar activament en la campanya.
Aquest és, segurament, l'únic denominador comú que explica les dues últimes victòries electorals. No és l'única raó, segur. Però no deu ser del tot casual que l'atac sorpresa de Bartomeu al principi del debat de dimarts anés en aquest sentit: assenyalar el que per als que han seguit la campanya és una evidència: que Laporta ha fet la campanya més improvisada i més centrada en ell i en el nom d'exesportistes, i que els que va presentar com a futurs directius són poc més que objectes decoratius. Tampoc no deu ser del tot casual que Toni Feixa rebi elogis pel seu discurs i, sobretot, pel seu contingut. També Benedito ha centrat més la seva campanya en el seu discurs més que en el seu equip i en propostes concretes, més enllà del patrocinador d'ahir. En el cas de Bartomeu, no és que només hagi acceptat un debat a quatre, és que ha basat la seva campanya en una explicació exhaustiva del seu projecte i en la visita a socis de tot el país.
Més enllà de les diferències de contingut entre programes, els socis també hauran de triar entre candidats que representen més un lideratge individual –Laporta i Benedito– i els que posen el projecte i l'equip també en primer pla –Bartomeu i Freixa–. Hauran de triar, perquè no en podem fer un entre tots quatre. Dissabte, la resposta.