Opinió

DIES IRAE

Holes i adéus

Arda té personalitat pròpia. Com també en té Garbiñe. El que ha fet Florentino amb Casillas, en canvi, no té nom

Arda no és Xavi, és Arda

DIVEN­DRES 10.

Arda Turan és pre­sen­tat al Camp Nou com a nou juga­dor del Barça. Polèmiques elec­to­rals a banda, hi ha coin­cidència que és un gran fit­xatge per al Barça de Luis Enri­que. Ve a omplir el buit que deixa Xavi a la plan­ti­lla. Però Arda no és Xavi. I bona part de l'encert que sigui un bon fit­xatge és que sigui així. De Xavi, només n'hi ha un. I el pri­mer que ho veu així és Arda mateix: “Ningú pot ser com Xavi”, va dir en l'acte de pre­sen­tació. I té raó. Arda no és Xavi ni pretén ser-ho. Una bona notícia, perquè és un juga­dor amb prou caràcter que no neces­sita inten­tar ser Xavi. Tri­om­farà en la mesura que sigui Ara Turan. Que ja és molt.

Garbiñe ja ha gua­nyat

DIS­SABTE 11.

Garbiñe Mugu­ruza es queda amb la mel als lla­vis i perd la final de Wim­ble­don con­tra la incom­bus­ti­ble Serena Willi­ams. Però Garbiñe ja ha gua­nyat. Haver arri­bat a la final amb 21 anys i jugar com ha jugat durant tot el tor­neig i també en la final ja és una manera de gua­nyar. És clar que aspira a aixe­car el tro­feu algun dia i també sent que ha per­dut la final. El millor per a ella és que, si vol, ara ja sap que el gua­nyarà algun dia si no es des­via del camí que ha emprès. Les con­di­ci­ons, les té totes.

El pri­mer adéu de Casi­llas

DIU­MENGE 12.

Iker Casi­llas s'aco­mi­ada del Real Madrid sol a la sala de premsa del club blanc. Ni com­panys d'equip ni cap direc­tiu. És segu­ra­ment un dels actes més ver­go­nyo­sos que s'hagin vist en el món de l'esport a tot el món. S'ha de dir així de clar. No és una qüestió de par­ti­dis­mes ni de colors. Una lle­genda d'un equip no pot dir adéu d'aquesta manera. Però si ha pas­sat no ha estat perquè sí. Un acte com aquest explica mol­tes coses. I totes lamen­ta­bles.

El segon adéu de Casi­llas

DILLUNS 13.

De vega­des no hi ha un error pit­jor que el que pretén arre­glar un error. Flo­ren­tino Pérez va voler rec­ti­fi­car i va impro­vi­sar un altre comiat ins­ti­tu­ci­o­nal a Casi­llas. Només va acon­se­guir fer el ridícul dues vega­des. Aquest segon comiat va ser un acte ple d'hipo­cre­sia i de men­ti­des sobre la veri­ta­ble rea­li­tat. El fan­tasma de Casi­llas per­se­guirà Flo­ren­tino molt temps.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)