25.000

Si hi ha un número que molts bar­ce­lo­nis­tes asso­cien amb el nuñisme sociològic, aquest és el 25.000. No hi ha una altra xifra que defi­neixi millor la segona part del seu llarg reg­nat que el 25.000. Molts bar­ce­lo­nis­tes han que­dat sor­pre­sos d'una casu­a­li­tat que s'ha repe­tit al llarg dels anys i que va arren­car quan en els comi­cis del 1989 Núñez va der­ro­tar Sixte Cam­bra amb 25.441 vots, i el 1997 va repe­tir èxit con­tra Àngel Fernández, aquest cop per 24.025, xifra que va tor­nar a aparèixer l'any següent per superar una moció de cen­sura que va plan­te­jar l'Ele­fant Blau (24.863 vots).

El següent cop que la xifra dels 25.000 va aparèixer en escena va ser quan Núñez ho va dei­xar estar i un dels seus dei­xe­bles, Joan Gas­part, va vèncer en les elec­ci­ons del 2000, amb 25.181 vots. El dar­rer cop que aquesta xifra havia apa­re­gut, en aquest cas apro­xi­mada i a la baixa, va ser en una moció de cen­sura con­tra Joan Laporta el 2008; 23.870 socis van dir que no el volien a la pre­sidència, men­tre que al lla­vors pre­si­dent el van man­te­nir en el càrrec per lide­rar el millor Barça de la història 14.871 socis, casu­al­ment un nom­bre gai­rebé cla­vat al que Jan Laporta va treure dis­sabte pas­sat en l'elecció de nou pre­si­dent (15.615 vots).

Havíem aban­do­nat aquesta mística del 25.000 quan Jan Laporta va gua­nyar el 2003 (27.138), i el 2010, amb l'acla­pa­ra­dora victòria de San­dro Rosell (35.021), i dis­sabte pas­sat va tor­nar a ser pre­sent per fer pre­si­dent Josep Maria Bar­to­meu (25.823 vots).

Casu­a­li­tat, sor­presa, coin­cidència..., però els 25.000 vots tor­nen a aparèixer per ava­lar un can­di­dat.

La ide­o­lo­gia del vot bar­ce­lo­nista sem­pre va tenir una expli­cació durant el man­dat de Núñez i és que era capaç de reu­nir sem­pre 25.000 entu­si­as­tes que passés el que passés en l'àmbit espor­tiu, social o econòmic, s'arren­gle­ra­ven al cos­tat del nuñisme només pel fet de ser con­vo­cats a files.

Ara el 25.000 es pot expli­car per reacció con­tra Joan Laporta, més que per con­ven­ci­ment amb el can­di­dat gua­nya­dor. És a dir, que si en comp­tes de Bar­to­meu, un pre­si­den­ci­a­ble que duia un seguit de llu­fes engan­xa­des que l'hau­rien inha­bi­li­tat en un esce­nari polític, el vot hagués estat per a Arroyo, Car­do­ner, Moix o el mateix Vilar­rubí, els 25.000 també hau­rien apa­re­gut, de ben segur.

No des­car­tem que aquests 25.000 tor­nin el 2021, perquè sem­bla que tenen intenció de per­pe­tuar-se, si Bar­to­meu és capaç de con­cloure el seu man­dat de sis anys. I Bar­to­meu ja no podrà ser ree­le­git, però aquell que el vul­gui subs­ti­tuir des de dins de la junta, i tot indica que serà Jordi Car­do­ner, tindrà els 25.000 al cos­tat, plo­gui, faci sol o sigui dis­sabte, diu­menge o 31 d'agost el dia de la votació.

És casu­a­li­tat o és el que es vul­gui enten­dre, però des de fa trenta anys, en l'ànima del club sem­bla que exis­teix una tendència cap a un vot molt con­ser­va­dor i tou amb el cata­la­nisme que empa­rarà passi el que passi a qui esti­gui al club, excepte si és Laporta o qual­se­vol cosa que ensumi a cruyf­fisme, a no ser, això sí, que l'enti­tat salti pels aires i lla­vors es cridi des­es­pe­ra­da­ment a aquest cor­rent perquè arre­gli les des­fe­tes dels ava­lats pels 25.000.

No tinc cap mena de dubte que la millor repre­sen­tació en una can­di­da­tura, posem per cas amb Guar­di­ola a la pre­sidència i acom­pa­nyat de l'espe­rit del cruyf­fisme i la Masia, seria der­ro­tada en unes elec­ci­ons a la pre­sidència del Barça si al davant hi hagués algú que els 25.000 reco­ne­gues­sin com a seu.