Agradi o no, Josep Maria Bartomeu continuarà sent president del Barça. I ho serà perquè l'han votat 25.823 socis. Legitimat ja a les urnes –és el tercer president de la història del club que ha obtingut més vots totals–, ara ja ningú li podrà recordar ni retreure que no ha estat votat. En una societat democràtica i en un club com el Barça, tothom és lliure d'opinar i dir la seva, faltaria més. Però els que acaben decidint qui els governa són els socis, els propietaris del club. I per molts anys. I aquests han escollit Bartomeu, han dit no al retorn de Laporta i també han dit no, encara de manera més contundent, a l'alternativa que representaven Benedito i Freixa. Així ho han volgut més de la meitat dels socis que dissabte van decidir exercir el seu dret a vot i que van contribuir alhora a crear una jornada de democràcia i de barcelonisme en estat pur, i això que no hi havia cap partit al Camp Nou.

Dissabte, els turistes que s'apropaven a l'estadi i a la botiga van poder comprovar de primera mà per què el Barça és més que un club. En pocs llocs es pot veure el mateix. L'etern rival, sense anar més lluny, ja ni recorda què és això d'escollir president perquè ja fa anys que un ser superior va posar traves als que gosen discutir el seu model. Tot el contrari que aquí. Ells s'ho perden. Com també s'ho van perdre els que van preferir passar-se el dissabte a la platja o quedar-se al sofà amb l'aire condicionat. Més frescos segur que van estar. Van preferir que fossin altres els que decidissin per ells i ara toca respectar el que van decidir els més de 47.000 socis –terceres eleccions de la història amb més votants, tot i els visionaris que pronosticaven una baixa participació– que van desafiar l'onada de calor i van donar exemple, fos quina fos l'opció escollida.

Menys exemplar ha estat el comportament d'alguns dels que no han acabat d'acceptar la derrota. Desacreditar el perfil i l'edat de molts dels votants ha estat una constant aquestes últimes hores, sobretot a Twitter, aquell univers que pel que fa al Barça, mai encaixa amb la realitat, com es va veure en el referèndum sobre el Camp Nou o en aquestes eleccions. Fins i tot un membre de la candidatura de Laporta ha arribat a titllar de “burros” els votants de Bartomeu. Tot plegat, forma part d'aquest mal perdre que ja es va comprovar dissabte. Mentre Benedito i Freixa van aguantar fins al final per felicitar personalment el campió –ahir també van estar a la presa de possessió–, Laporta va marxar sense ni esperar el cent per cent de l'escrutini. Res a veure amb els valors del Barça, que no només han de servir per omplir-se la boca, sinó que també s'han d'exercir, com quan es perd una final i tot l'equip s'espera a veure com el campió aixeca la copa. Intentar llimar aquestes asprors, tot i que sembla difícil, serà un dels reptes de Bartomeu, que per sobre de tot, haurà de correspondre amb fets a la confiança rebuda a les urnes.