A què juguen tots plegats?
Fa gairebé un mes que va acabar el play-off final i dos que la fase regular va abaixar el teló, i el més calent continua encara a l'aigüera. De fet, el marc de contractació que regia la Lliga Endesa va expirar el 30 de juny passat i les trobades que han mantingut fins ara l'ACB, l'ABP (associació de jugadors) i la FEB per renovar-lo no només no han dut a cap acord, sinó que no se'n veu cap a l'horitzó. Preocupant.
Cada cop que les parts implicades han hagut d'asseure's –a més de l'actual, tres més (2005, 2008 i 2011)– hi ha hagut sidral. Cadascú defensa els seus interessos i ningú està disposat a cedir ni un mil·límetre per no fer aflorar cap símptoma de debilitat negociadora. En l'últim any, el Consell Superior d'Esports ha modificat, per decret, dos cops el marc de contractació aprovat el 2011. Un, el juliol passat, a instàncies de la Comissió Europea, en què va reduir de cinc a quatre la xifra màxima de jugadors de formació en plantilles de dotze peces. L'altre, fa tan sols dos mesos, en què va endurir les condicions per fer vàlid un passaport cotonou, i impedir que un extracomunitari n'obtingués un i canviés la seva condició, com qui va un dia al mercat. La ingerència del CSD va ser mal vista i criticada per les parts implicades, si bé ara que els torna a tocar prendre decisions la situació està encallada. Com sempre. Ha transcendit una proposta de mantenir el mateix nombre de jugadors de formació i augmentar la nòmina d'extracomunitaris de dos fins a quatre –per evitar el frau dels cotonou–, però, tal com estan les coses, tot encara podria donar moltes voltes.
I amb tot això, quina mena de planificació poden fer els clubs a l'hora de configurar les plantilles? Sí, és clar, poden agafar-se en el marc del curs passat, però i si resulta que a principis d'agost s'arriba a un acord i el nombre de jugadors de formació passa de quatre a cinc? Correm-hi després tots? El cavall de batalla, sobretot per a l'ABP, ha estat sempre la protecció del jugador espanyol (o “seleccionable” o “de formació”, segons l'època). Un jugador que, malgrat el seu valor pel marc de contractació, cada dia ja dubta menys a marxar. Des dels top (Todorovic, Colom o Granger) fins a jugadors de categories LEB. Per fer-s'ho mirar.