Era l'únic que podia derrotar un triplet, però la mirada ja no li brillava com abans. Fins fa un mes ens quedava el record del que seduïa amb un verb audaç i enlluernava sense forçar la màquina, i per això deduïm que les enquestes triomfalistes estaven basades en l'evocació de l'home impertèrrit a les pressions dels poders fàctics. Però un cop va començar la campanya amb un triplet sota la taula, la claredat es va mutar en una redundància buida que embolcallava cadascuna de les seves intervencions públiques. Volia mostrar mesura, però perdia el seu vessant seductor, i finalment, quan va passar a l'atac, semblava esclau d'una ofensiva final que denotava un cert descontrol de la situació. No ens enganyem. Ell és el cap visible de l'equip d'arquitectes que ha canviat per sempre més el club, però durant la campanya electoral es va limitar a recuperar les claus de l'èxit amb la lleugeresa del polític que diu que reduirà l'atur, però no explica com. Des de fora,i amb la ignorància del que desconeix la feina real del seu equip, feia la sensació que simplement es treia del barret exjugadors que legitimessin el seu bagatge, i finalment, aquesta falta de profunditat en el discurs ha acabat amb l'amargor d'una ocasió llençada a la paperera de les esperances bastardes. I si, Joan Laporta serà el president de la modernització del germen del dream team, però també podem afirmar que ell ha perdut les eleccions perquè amb l'intent de redimir-se de l'estigma social d'home arrauxat, ha deixat de ser ell mateix.

Davant d'aquesta desfeta, al seu sac de votants li queda donar suport al president electe, i això depèn d'entendre que durant la campanya pot ser legítima una crítica enderrocadora, però un cop el soci ha escollit, agradi o no, s'ha de fer un exercici de responsabilitat amb el paper reservat a l'oposició: cercar el bé del club exigint de manera lleial que es compleixin els acords segellats amb els socis. Perquè, al cap i a la fi, sabedors com som que les persones passen i les Champions queden, el que volem tots, cuini Laporta o Bartomeu, és guanyar de primer, guanyar segon, i guanyar de postres.