Era l'únic que podia der­ro­tar un tri­plet, però la mirada ja no li bri­llava com abans. Fins fa un mes ens que­dava el record del que seduïa amb un verb audaç i enllu­er­nava sense forçar la màquina, i per això deduïm que les enques­tes tri­om­fa­lis­tes esta­ven basa­des en l'evo­cació de l'home impertèrrit a les pres­si­ons dels poders fàctics. Però un cop va començar la cam­pa­nya amb un tri­plet sota la taula, la clare­dat es va mutar en una redundància buida que embol­ca­llava cadas­cuna de les seves inter­ven­ci­ons públi­ques. Volia mos­trar mesura, però per­dia el seu ves­sant seduc­tor, i final­ment, quan va pas­sar a l'atac, sem­blava esclau d'una ofen­siva final que deno­tava un cert des­con­trol de la situ­ació. No ens enga­nyem. Ell és el cap visi­ble de l'equip d'arqui­tec­tes que ha can­viat per sem­pre més el club, però durant la cam­pa­nya elec­to­ral es va limi­tar a recu­pe­rar les claus de l'èxit amb la lleu­ge­resa del polític que diu que reduirà l'atur, però no explica com. Des de fora,i amb la ignorància del que des­co­neix la feina real del seu equip, feia la sen­sació que sim­ple­ment es treia del bar­ret exju­ga­dors que legi­ti­mes­sin el seu bagatge, i final­ment, aquesta falta de pro­fun­di­tat en el dis­curs ha aca­bat amb l'amar­gor d'una ocasió llençada a la pape­rera de les espe­ran­ces bas­tar­des. I si, Joan Laporta serà el pre­si­dent de la moder­nit­zació del ger­men del dream team, però també podem afir­mar que ell ha per­dut les elec­ci­ons perquè amb l'intent de redi­mir-se de l'estigma social d'home arrau­xat, ha dei­xat de ser ell mateix.

Davant d'aquesta des­feta, al seu sac de votants li queda donar suport al pre­si­dent electe, i això depèn d'enten­dre que durant la cam­pa­nya pot ser legítima una crítica ender­ro­ca­dora, però un cop el soci ha esco­llit, agradi o no, s'ha de fer un exer­cici de res­pon­sa­bi­li­tat amb el paper reser­vat a l'opo­sició: cer­car el bé del club exi­gint de manera lle­ial que es com­plei­xin els acords sege­llats amb els socis. Perquè, al cap i a la fi, sabe­dors com som que les per­so­nes pas­sen i les Cham­pi­ons que­den, el que volem tots, cuini Laporta o Bar­to­meu, és gua­nyar de pri­mer, gua­nyar segon, i gua­nyar de postres.