Guardiola, a qui reverencio –jo que abans n'havia renegat tan a gust, abans de veure la llum, pobre de mi– com el millor entrenador de sempre, ha anunciat aquesta setmana que fitxa per la marca aquesta que es diu Junts pel Sí perquè no hi va entrar la CUP, que si no seria Juntes. És un fitxatge simbòlic, d'aquests tant de moda, per tancar la llista. No es podia esperar res més: Guardiola només firma contractes curts, i per més que la candidatura de convergència –o confluència– sobiranista aspiri a una legislatura curta, mai se sap. A més, l'home té un sou i un estatus a l'altura de les circumstàncies, i els diputats cada cop estan més mal vistos i més mal pagats.

El cas és que Guardiola ha fitxat per la llista de convergència –amb minúscula, eh–. I ja ha començat a rebre i tot. Hi ha hagut un ministre que s'ha despatxat amb una envestida especialment miserable, com ho són sempre els atacs polítics ad hominem, que és el registre pel qual es va decantar el ministre –com si ell no tingués verges condecorades que retreure-li–, i com ho són sempre les mentides, a menys que qui les digui se les cregui, únic atenuant possible. No importa gaire. Era previsible i, a més, Guardiola, que se sap defensar solet i que sap fer-ho atacant i tot, va replicar-li molt bé. “Per què no puc defensar la meva opinió?”, va respondre, i que tot el que fem és política. Té raó en tot. I no creguin que se la dono perquè sóc un d'aquests guardiolistes incansables i esgotadors i tan fervents en la seva defensa del Pep com el ministre en la de l'altíssim. No. Jo a Guardiola, portentós estratega, el venero en el seu terreny. Que no és el de la filosofia, ni el de la literatura ni el de l'autoajuda ni el de la política. Sinó el del futbol. Allà és imbatible. De la resta, en sap el justet. Com tots. Ho acrediten els seus convencionalíssims gustos literaris i musicals. I, de fet, pel que fa a la política, ara ho acredita el seu fitxatge. I aquí rau el problema.

I no, no ho dic pas per la llista triada, o perquè cregui, com el ministre, tan creient, que per algun motiu no té dret a fer el salt. Sinó perquè s'abona a la moda, tan perversa, dels candidats simbòlics. El fitxatge de Guardiola significa que continua havent -hi gent, de la que dissenya candidatures, convençuda que Guardiola pot aportar vots, o alguna cosa així. Convençuda que, a banda de per les conviccions, les idees, n'hi ha que estan disposats a votar una candidatura si allà troben gent que admiren per motius que res tenen a veure amb la política. Acceptant l'oferta, Guardiola, com qualsevol estrella que tanqui llista perquè a més d'afí és estrella, atia una visió molt perniciosa i banalitzant de la política, que no diré que sigui sempre errònia, però que no sembla compatible amb cap valor defensable. I Guardiola, que és un estratega i se sap defensar solet, ho hauria de saber. Una visió tan poc elaborada que s'esgota ja en la seva premissa. La de prendre els votants per babaus que es mamen el dit.