Quan Josep Maria Bartomeu i Floreta va assumir la presidència del FC Barcelona vaig imaginar que era l'Eva Harrington (l'aspirant a actriu que, després de servir-la i adular-la amb engany, suplanta Margo Channing/Bette Davis en el cèlebre film Tot sobre Eva, de Mankiewicz) del fugitiu Sandro Rosell. El president okupa va inflar el pit a la llotja del Camp Nou i, considerant-se legitimitat pels estatuts del club, va anunciar que pensava continuar en el càrrec fins a l'estiu del 2016, quan s'hauria acabat el mandat de Rosell. El cas és que els socis pràcticament no van protestar davant el fet que Bartomeu i Floreta assumís la presidència del club com si fos una herència monàrquica, encara que amb la limitació temporal de dos anys i mig, i no amb la provisionalitat que l'hauria dut a anunciar unes eleccions més o
menys immediates. Aleshores, però, vaig pensar que el nou president no electe depenia d'uns resultats esportius, sobretot futbolístics, que semblaven incerts en una temporada de crisi marcada per la malaltia i la mort de Tito Vilanova, el mal estat de forma de Messi junt amb el baix rendiment de jugadors fonamentals i el trist paper del Tata Martino com a entrenador. Tot i així, es va arribar a la final de copa, que es va perdre, i fins a l'últim partit va ser possible conquerir la lliga. De manera justa, no es va guanyar res i, a més, pesava el cas Neymar. Bartomeu i Floreta, però, no va tenir el gest de dimitir i va apostar per Luis Enrique.

La temporada 2014/2015 va començar amb resultats bons pel que fa al primer equip de futbol, però aquest exhibia un joc desigual que creava dubtes. Mentrestant, la imputació pel tèrbol fixatge de Neymar seguia el seu curs; la samarreta del Barça ja no estava patrocinada per una hipotètica fundació de Qatar, sinó per la companyia aèria d'aquest país esclavista, i, entre altres qüestions, la FIFA va ratificar el càstig al club per haver violat la normativa relativa al traspàs i la inscripció de menors estrangers. El cas és que, després de les festes de Nadal, el Barça va perdre a Sant Sebastià i, emergint la tensió entre Messi i Luis Enrique, la crisi va aparèixer. Bartomeu i Floreta, sense dimitir, va tallar el cap de Zubi, va posar en qüestió l'entrenador i es va aferrar al crac argentí. Aleshores sí que va anunciar eleccions a la presidència amb la idea de presentar-s'hi i sense recular pel fet d'estar encausat.

Bartomeu i Floreta va fer la seva aposta i, tu, ha guanyat. El trident va dur el Barça a guanyar els tres títols en joc. Exhibint tres copes, Bartomeu i Floreta ha guanyat per golejada. També en part perquè Laporta creia que guanyaria sense fer res. Contents i emborratxats amb les tres copes, els socis han avalat una gestió plena d'ombres. Josep Maria Bartomeu potser no té gaire carisma però, adobada pel conservadorisme barcelonista, la floreta del seu segon cognom s'ha fet una flor molt grossa i la té en un bon lloc.