L'atracció universal del Barça

No des­co­bri­rem la sopa d'all si diem que el Barça és un feno­men glo­bal que no para de créixer. Hi ha grans mar­ques i com­pa­nyies de llocs remots els noms de les quals no hem sen­tit mai, que paguen for­tu­nes al Barça només per poder incloure l'escut del club als seus pro­duc­tes i les seves pro­mo­ci­ons. I no hi ha racó del món on hom no trobi algú amb la samar­reta blau­grana, la pri­mera o la segona, amb els colors de la senyera, que són sinònim de bona sort a l'Ori­ent, i que ha esde­vin­gut un èxit de ven­des des­co­mu­nal.

Una altra mos­tra d'aquesta atracció glo­bal del Barça l'hem vist en aquesta gira d'estiu que l'equip està fent pels Estats Units. El par­tit jugat a Pasa­dena con­tra Los Ange­les Galaxy va tren­car el rècord d'assistència a un par­tit de fut­bol d'un equip nord-ame­ricà. 93.226 espec­ta­dors. Una fita que només el Barça és capaç d'acon­se­guir. De fet, el rècord ante­rior era de 93.137 assis­tents, al mateix estadi Rose Bowl de Pasa­dena, també durant un par­tit amistós del FC Bar­ce­lona.

Bai­xem uns quants milers de quilòmetres al sud. Aquesta set­mana es deci­deix la com­pe­tició de clubs més impor­tant d'Amèrica, la copa Liber­ta­do­res. És un tro­feu amb una llarga tra­dició que repre­senta la més alta dis­tinció per a un equip de l'Amèrica Lla­tina. Els fina­lis­tes són el River Plate de Bue­nos Aires i el Tigres de Mon­ter­rey. L'equip argentí dis­pu­tarà una final després de molts anys sense arri­bar-hi. Però el més curiós del cas és que els afi­ci­o­nats del River no cele­bra­ven aquests dies el fet d'haver arri­bat a la final, sinó haver-se asse­gu­rat un lloc en el mun­dial de clubs del Japó, per una sen­zi­lla raó: la pos­si­bi­li­tat de jugar la final con­tra el Barça. El que més motiva els argen­tins no és gua­nyar la Liber­ta­do­res, sinó l'opor­tu­ni­tat de mesu­rar for­ces amb el FC Bar­ce­lona.

Penso en totes aques­tes coses cada cop que sento les ame­na­ces ridícules sobre l'expulsió del Barça de la lliga espa­nyola en cas que Cata­lu­nya esde­vin­gui un estat inde­pen­dent. Quin fart de riure!