El Barça torna a ser la referència. És la conseqüència per bé i per mal d'haver-ho guanyat tot la temporada passada. Això genera avantatges i inconvenients per a Luis Enrique en el seu segon any. Entre els avantatges, que l'equip té més confiança, les coses més clares i la feina avançada. I els inconvenients, que són alhora els grans reptes d'aquest segon curs, són continuar sorprenent els rivals i aconseguir que els futbolistes tornin a acostar-se al seu millor nivell. No és empresa fàcil. Tothom sap ara que Alves, Piqué, Mascherano, Alba, Sergi Busquets, Iniesta, Rakitic, Messi, Luis Suárez i Neymar són els titulars. Ho saben ells, ho saben els seus suplents i ho saben els rivals. A més, aquests jugadors han calmat la seva fam d'èxits i alguns, com ara Piqué, van complir reptes personals. “Fa un any vaig dir que volia tornar a ser entre els millors i aquí estic”, deia ahir des de Washington. La clau per aconseguir que aquests jugadors tornin a donar el millor d'ells és motivar-los i per motivar-los Luis Enrique pot utilitzar els títols i els rivals, però sobretot, l'exigència i la competència en el dia a dia. Avui, mires la plantilla culer i saps que Bartra, Matthieu i sobretot Vermaelen tenen la clau al centre de la defensa; com Arda Turan i Rafinha la tenen al mig del camp; Aleix Vidal a la banda dreta, i Pedro (si es queda) en atac. Llevat de sorpresa amb Sergi Roberto, Munir, Sandro, Samper, Adriano o Douglas, aquells són els homes clau de la “competència ferotge” que demana Luis Enrique. El tècnic tornarà a tenir una feina delicada per punxar sense fer sang, ser just amb el criteri i encertar en el moment per continuar guanyant-se la confiança i l'autoritat al vestidor, però sobretot per obtenir el rendiment. La primera pedra de toc arribarà aviat amb l'onzè home d'aquella alineació titular. Bravo va ser el porter titular en la lliga. Ho continuarà sent pel que va fer o Ter Stegen pot invertir la situació amb el rendiment en la pretemporada? Ho sabrem aviat.