Gràcies per multar el Barça per haver onejat estelades en la final de la Champions, gràcies per voler fer el mateix per haver xiulat l'himne espanyol en la final de la copa i per les contínues i sospitoses denúncies que ha rebut el club blaugrana en els últims temps. Gràcies per continuar atacant la llengua i la cultura catalanes sense miraments, gràcies per posar trava rere trava en les aspiracions polítiques catalanes –escoltar i negociar ja no forma part del seu vocabulari– i per menystenir-nos i insultar-nos reiteradament cada vegada que obrim la boca o que proposem alguna cosa que no us agrada. Gràcies per intentar privar-nos de la democràcia i del dret a votar i decidir, gràcies per ser un país que retrocedeix cap a la prehistòria a ritme de creuer i també gràcies per tenir aquesta por de perdre la força de Catalunya en tots els àmbits.

Moltes gràcies també per voler tallar totes les ales a l'esport català i d'intentar-lo ensorrar de mil maneres possibles, gràcies per tenir-nos tanta enveja i aquest complex d'inferioritat que ens fa cada dia més forts. Gràcies per no deixar competir la majoria de les selecciones catalanes en les competicions oficials –quina por els fa perdre un Catalunya-Espanya!– al mateix temps que aprofiteu els èxits dels nostres esportistes per presumir de marca Espanya. Gràcies per atacar amb fermesa cada vegada que un esportista de la terra expressa la seva opinió personal i es pronuncia a favor d'una Catalunya lliure, gràcies per repetir-nos cada dia que en aquesta vida no es pot pensar res diferent que s'allunyi gaire d'una Espanya grande y libre. Gràcies per tots els articles, comunicats, entrevistes, tuits i informacions diverses que es veuen cada dia en els mitjans de comunicació i en les xarxes socials, en els quals se'ns posa verds de dalt a baix. Gràcies per no poder entendre que volem marxar ben lluny i per voler tenir-nos lligats de peus i mans fins a l'apocalipsi. En definitiva, gràcies per fer-nos sentir cada cop més orgullosos de ser catalans i també per ser una màquina imparable de fabricar independentistes convençuts que fins fa poc estaven indecisos i que ara han obert els ulls i han vist que ja no hi ha marxa enrere possible. Tenim pressa i ens esteu ajudant cada vegada més, moltes gràcies. I és que en el fons, cada multa, llei, amenaça o plantofada a la cara que rep Catalunya ens fa un favor impagable.

A tot això, i amb el suport de Pep Guardiola a la llista unitària com a últim exemple, seria d'agrair que en aquest moment tan vital que viu el país molta més gent de l'esport català fes un pas endavant públicament. No cal que ho facin els que no hi creguin del tot, que de respectar nosaltres sí que en sabem, sinó aquells que veritablement estiguin convençuts del procés i que, ja sigui per por o per no voler-se mullar, de moment s'estan quedant callats. Necessitem a tothom, i l'esport català encara ha de fer el pas mediàtic definitiu. Endavant, valents, ja queda poc!