En la gira pels Estats Units, tant Piqué com Bartomeu van haver de defensar, a Washington, que el Barça no hauria d'haver estat sancionat per la UEFA per les estelades exhibides en la final de Berlín. De fet, tant el defensa com el mandatari culers van apel·lar a la llibertat d'expressió en un país que, històricament, té prou cultura política per entendre el que suposa i no fer-ne broma: ja el 1791, la Bill of rights promoguda per James Madison, va consagrar aquest dret com a base per a la convivència. Tot i que al final ha quedat en una sanció econòmica, el FC Barcelona veu com la UEFA limita l'expressió d'una part de la seva identitat, des dels despatxos i sense coneixement històric de l'entitat. La sanció és un precedent en aquest complex món de l'esport –igual com la que sanciona el Barça pels xiulets en la final de copa–, que alguns volen desvincular permanentment de la política però que a la pràctica és totalment impossible. Si més no a Europa, les organitzacions esportives han participat de les dinàmiques històriques dels seus territoris de referència i és impossible que la identitat dels seus seguidors no s'identifiqui amb efemèrides politicosocials, manifestades a través de símbols o càntics. El catalanisme del Barça, avui evolucionat en independentisme per molts (i sempre democràtic!), forma part d'aquesta herència que el club arrossega des de temps pretèrits; des que a començaments de segle passat va erigir-se com un baluard contra l'homogeneïtzació del país. Fins avui la UEFA no havia identificat simbologia política en la posada en escena dels tiffos i murals de les aficions? No fotem! Des de fa anys que els camps de futbol del Vell Continent són un aparador immillorable per exhibir simbologia de tot tipus, alguna ben poc democràtica. I quants cops la UEFA ha muntat el mateix rebombori? Tenint en compte que la majoria de casos coneguts han estat, concretament, per crits racistes o violència... facin vostès les càbales que vulguin. Motius per emprenyar-se, moltíssims.