La tocada de crostó de Luis Enrique als seus jugadors després del quart partit de pretemporada, diumenge a Florència, és una conseqüència directa dels vuit gols encaixats pel seu equip, que quadrupliquen la mitjana dels encaixats per l'equip al llarg de tota la temporada passada. Obviant aquesta taca, el Barça que hem vist en aquests quatre amistosos ha estat una versió més que acceptable del Barça del triplet, tenint en compte la curta posada a punt, l'entitat d'alguns rivals (Manchester United i Chelsea) i l'absència d'homes clau com Messi, Neymar, Mascherano i Alves. Luis Suárez i Rakitic han estat globalment els millors i Vermaelen el millor dels defensors i totes dues coses són un plus respecte a la temporada passada a favor de l'equip. No és enganyar-se afirmar que, amb una mica més d'encert en la rematada, el Barça hauria pogut guanyar fàcilment els tres partits que ha perdut i ara estaríem parlant d'un ple de victòries. Però si bé la falta de contundència al davant es pot explicar pel moment de temporada i per l'absència dels dos primers golejadors de l'equip, la fragilitat enrere només es pot explicar parlant de tensió defensiva, de concentració, de descol·locació, d'agressivitat i d'intensitat. Mals coneguts que s'han anat produint en graus diversos i en fases puntuals dels partits, però que han debilitat l'equip. Fins ara. L'arribada dels partits transcendents (les dues supercopes) i la incorporació de dos líders del grup com Messi i Mascherano amb ganes de no deixar escapar cap títol segur que ajudarà l'equip. El missatge exigent de Luis Enrique, necessari i oportú, també sumarà. Però el que portarà els jugadors al seu màxim rendiment serà la competència per jugar, principal precursor de l'autoexigència de cada un en el dia a dia. I en aquest terreny, tot i que falta Arda Turan i Aleix Vidal, que entraran al gener, les úniques notícies de la pretemporada, sent generosos, han estat Ter Stegen, Vermaelen i Sergi Roberto (al lateral dret).