Audiències pel broc gros

M'he estat mirant del dret i del revés un informe que ha difós l'ACB i que situa l'audiència tele­vi­siva del bàsquet en el ter­cer lloc entre tots els esports a l'Estat. Par­lem del pri­mer semes­tre del 2015, amb dades de Kan­tar Media, l'orga­nisme que con­trola les audiències tele­vi­si­ves a l'Estat. El bàsquet –Euro­lliga, Euro­copa, Lliga Endesa, copa, Lliga feme­nina, NBA...– hau­ria acon­se­guit gai­rebé 41 mili­ons d'espec­ta­dors i se situa rere el fut­bol (315 mili­ons), la F-1 (45 mili­ons) i al davant del moto­ci­clisme (40 mili­ons), el ten­nis (38) i el ciclisme (20). La resta d'esports no arriba al 3% del total d'audiència.

No sé si a algú el sorprèn el 55% del fut­bol. A mi no, tot i que dels 315 mili­ons, 91 són de la lliga, que es trans­met de manera gai­rebé exclu­siva per pla­ta­for­mes de paga­ment. En con­seqüència, tam­poc sobta que la venda dels drets tele­vi­sius arribi a unes quan­ti­tats que mare­gen, tam­poc. Però hi ha altres con­si­de­ra­ci­ons. Pri­mer, que hi ha un 45% de l'audiència que mira (també o exclu­si­va­ment) altres esports. I, en segon lloc, que la situ­ació del bàsquet és per fer-s'ho mirar. No tant pel volum abso­lut (el got mig ple diu que 41 mili­ons és un esti­ma­ble 7,1% del total, però el got mig buit troba que una vui­tena part de l'audiència és pírric), sinó pel fet que una F-1 ten­dent a l'avor­ri­ment i amb només vuit caps de set­mana d'oferta en el pri­mer semes­tre obtin­gui 3 mili­ons més d'espec­ta­dors. No obli­dem que el bàsquet no ha des­can­sat ni la pri­mera set­mana de gener i que sem­pre té doble oferta, cada set­mana. Qui vul­gui veure com a posi­tiu dei­xar enrere el moto­ci­clisme, que no s'enga­nyi: que, com la F-1, les motos han ocu­pat vuit caps de set­mana, dels quals cinc han estat tele­vi­sats per una pla­ta­forma de paga­ment i només tres en obert (i tan sols les cur­ses de diu­menge). La com­pa­ració no se sosté. I encara és més catastròfica quan es cons­tata que la segona divisió A de fut­bol –amb una diver­si­fi­cació d'oferta simi­lar al bàsquet, però con­cen­trada tan sols en els caps de set­mana– acon­se­gueix uns milers d'espec­ta­dors més.

Podem fins i tot posar en qüestió algu­nes dades de l'estudi –no s'entén que la copa, en tres dies, aplegués 262.000 espec­ta­dors més que tota l'Euro­lliga, inclosa una final a qua­tre que va gua­nyar el Madrid–. Amb tot, gai­rebé 41 mili­ons d'espec­ta­dors és una xifra remar­ca­ble i xoca amb la per­cepció –que ava­len les dades– que els drets d'imatge de les diver­ses com­pe­ti­ci­ons o no es comer­ci­a­lit­zen al preu que merei­xe­rien o, direc­ta­ment, es cedei­xen a cost zero en nom de la pro­moció de la com­pe­tició. El bàsquet va ser pio­ner en la venda dels drets d'imatge a bon preu, però ho va implan­tar pre­ma­tu­ra­ment. El moment de fer-ho es va acos­tant de manera ine­xo­ra­ble –les com­pe­ti­ci­ons de motor en són el millor exem­ple–, però abans de fer el pas ha d'acon­se­guir gene­rar expec­ta­ti­ves de con­sum. Si l'oferta de pro­ducte no està ben estruc­tu­rada i no ofe­reix un interès com­pe­ti­tiu ele­vat, no hi haurà qui la comer­ci­a­litzi.