Audiències pel broc gros
va ser pioner, massa aviat, en la venda dels drets televisius. I ara que tocaria fer-ho, necessita millorar el producte
M'he estat mirant del dret i del revés un informe que ha difós l'ACB i que situa l'audiència televisiva del bàsquet en el tercer lloc entre tots els esports a l'Estat. Parlem del primer semestre del 2015, amb dades de Kantar Media, l'organisme que controla les audiències televisives a l'Estat. El bàsquet –Eurolliga, Eurocopa, Lliga Endesa, copa, Lliga femenina, NBA...– hauria aconseguit gairebé 41 milions d'espectadors i se situa rere el futbol (315 milions), la F-1 (45 milions) i al davant del motociclisme (40 milions), el tennis (38) i el ciclisme (20). La resta d'esports no arriba al 3% del total d'audiència.
No sé si a algú el sorprèn el 55% del futbol. A mi no, tot i que dels 315 milions, 91 són de la lliga, que es transmet de manera gairebé exclusiva per plataformes de pagament. En conseqüència, tampoc sobta que la venda dels drets televisius arribi a unes quantitats que maregen, tampoc. Però hi ha altres consideracions. Primer, que hi ha un 45% de l'audiència que mira (també o exclusivament) altres esports. I, en segon lloc, que la situació del bàsquet és per fer-s'ho mirar. No tant pel volum absolut (el got mig ple diu que 41 milions és un estimable 7,1% del total, però el got mig buit troba que una vuitena part de l'audiència és pírric), sinó pel fet que una F-1 tendent a l'avorriment i amb només vuit caps de setmana d'oferta en el primer semestre obtingui 3 milions més d'espectadors. No oblidem que el bàsquet no ha descansat ni la primera setmana de gener i que sempre té doble oferta, cada setmana. Qui vulgui veure com a positiu deixar enrere el motociclisme, que no s'enganyi: que, com la F-1, les motos han ocupat vuit caps de setmana, dels quals cinc han estat televisats per una plataforma de pagament i només tres en obert (i tan sols les curses de diumenge). La comparació no se sosté. I encara és més catastròfica quan es constata que la segona divisió A de futbol –amb una diversificació d'oferta similar al bàsquet, però concentrada tan sols en els caps de setmana– aconsegueix uns milers d'espectadors més.
Podem fins i tot posar en qüestió algunes dades de l'estudi –no s'entén que la copa, en tres dies, aplegués 262.000 espectadors més que tota l'Eurolliga, inclosa una final a quatre que va guanyar el Madrid–. Amb tot, gairebé 41 milions d'espectadors és una xifra remarcable i xoca amb la percepció –que avalen les dades– que els drets d'imatge de les diverses competicions o no es comercialitzen al preu que mereixerien o, directament, es cedeixen a cost zero en nom de la promoció de la competició. El bàsquet va ser pioner en la venda dels drets d'imatge a bon preu, però ho va implantar prematurament. El moment de fer-ho es va acostant de manera inexorable –les competicions de motor en són el millor exemple–, però abans de fer el pas ha d'aconseguir generar expectatives de consum. Si l'oferta de producte no està ben estructurada i no ofereix un interès competitiu elevat, no hi haurà qui la comercialitzi.